La prova ciclista
En l’Andorra Cycling Masters van participar quatre dels millors ciclistes mundials, amb una cronoescalada al coll de la Gallina i un recorregut urbà que repetia quinze vegades un circuit de dos quilòmetres pels carrers d’Escaldes i la capital. L’esdeveniment, promogut per Andorra Turisme i finançat amb diners públics, ha tingut com a objectiu realitzar un documental que s’emetrà en una plataforma d’streaming i en cadenes especialitzades, per consolidar Andorra com a destí ciclista. Andorra la Vella i Escaldes van esdevenir un plató a l’aire lliure on es va rodar el documental, amb l’inconvenient d’aïllar l’eix comercial i alguns vials importants per la mobilitat del país, fet que va provocar un veritable maldecap a residents i visitants. No s’ha publicat el cost de la prova per existir clàusules de confidencialitat entre Andorra Turisme i els responsables d’organitzar i produir el documental, però el Govern garanteix que el retorn serà superior a la inversió. Alguns mitjans apunten la xifra d’1,2 milions i d’altres un pressupost comparable al d’una sortida del Tour de França; les despeses inclourien entre 100.000 i 150.000 euros per cada participant.
Tant la manca d’informació com les incomoditats generades per un circuit urbà blindat han provocat un corrent de crítica ciutadana assumida pel grup parlamentari Concòrdia, que ha demanat informació sobre els costos de la prova. Poc després de la demanda, es publicava al BOPA l’edicte d’Andorra Turisme relatiu a la contractació directa de la producció i difusió del projecte audiovisual. La parapública també ha emès un comunicat en què explica que els comuns d’Andorra la Vella, Escaldes i Sant Julià, en què Concòrdia està present, han col·laborat econòmicament i insisteix que està legitimada per signar contractes amb clàusules de confidencialitat.
El Govern i Andorra Turisme es comprometen a informar els consellers generals, a condició que no ho facin públic, procediment que recorda el que regula l’accés a la informació dels fons reservats de molts estats. Sense ànim de jutjar l’oportunitat de la prova, la ciutadania té dret a conèixer com es gasten els seus diners, ja que estem parlant de recursos públics. Si més no, la manca d’informació no resulta estètica en un marc de transparència.