Mentre hi hagi rucs...
“Mentre hi hagi rucs, n’hi haurà que aniran a cavall.” La dita és antiga, però continua tan viva com sempre. Cada generació té els seus rucs i els seus murris, els confiats que s’ho empassen tot i els espavilats que viuen d’ells. Avui, els uns i els altres ja no es troben al mercat o a la plaça, sinó a les xarxes socials, als cursos en línia o darrere d’una pantalla que promet guanys immediats.
Els nous cavallers de l’engany no venen fum, venen coneixement. O això diuen. T’expliquen com fer fortuna amb criptomonedes, com guanyar diners des del sofà o com convertir-te en inversor d’èxit. Cobren per ensenyar allò que ells mateixos no practiquen i, quan han reunit prou alumnes, desapareixen com per art de màgia, deixant un rastre de comptes buits i vergonyes callades.
També a Andorra, de tant en tant, surten casos similars. Personatges amb perfils lluents i discursos motivacionals prometen èxit ràpid i vida fàcil a cop de clic. Cobren per una “formació” que sovint no passa de quatre vídeos reciclats i una comunitat virtual que només serveix per alimentar l’autoengany. Quan el decorat cau i els diners s’han esvaït, ningú sap ben bé qui era el mestre ni on para la seva acadèmia. I mentrestant, el país queda esquitxat per titulars que barregen tecnologia, oportunitat i engany, com si l’aire fi de les muntanyes també servís per inflar bombolles.
Els rucs, mentrestant, continuen buscant l’oferta següent, convençuts que el problema va ser no haver triat bé el guru. Però per què hi tornen a caure, una vegada i una altra? Perquè hi ha gana. Gana de sortir-se’n. De no quedar-se enrere. I quan la vida és cara i la feina no arriba per tot, qualsevol fórmula màgica sembla millor que res. La il·lusió de fer drecera ven més que mil realitats. I això ho saben perfectament els venedors de fum 2.0.
El segle XXI no ha acabat amb la ingenuïtat, només l’ha digitalitzat. Avui les estafes arriben disfressades de promesa urgent, alerta alarmant o suposada oportunitat, sovint amb segell d’empresa coneguda. La por (“El teu compte ha caducat”), la pressa (“Actua abans no et cobrin”) i la recompensa —o la simple curiositat— formen el trio clàssic de la manipulació emocional. Si detectes aquestes tres coses en un missatge, correu o SMS, és probable que t’estiguin ensarronant.
I dit sigui de pas, els rucs de veritat no cauen en aquestes trampes. Són tossuts, sí, però difícils d’enganyar. Tant de bo tots tinguéssim una mica més del seu seny.