La por arriba a Andorra

Tot arriba. I Andorra no viu aïllada del món. Ens arriben modes, tendències i, ara amb força, el discurs de la por al debat polític. Sembla que hem deixat enrere les maneres tranquil·les de poble petit per aventurar-nos pel camí perillós de la crispació i l’alarma permanent, alimentats, en gran part, per notícies falses i exageracions difoses per propagandistes forans de tota ideologia, alguns d’ells ben establerts a casa nostra. Polítics sense escrúpols i aspirants a tuitaire sacsegen, dia sí i dia també, fantasmes tan rendibles com recurrents: el rebuig a la immigració, un clàssic disfressat de mil maneres; la idea que “a Andorra ja no hi cap ningú més”, quan el debat no és haver crescut en 2.000 residents, sinó que el nostre model turístic ha duplicat la població flotant fins a superar els 14 milions de visitants anuals; o el nou espantaocells de moda: que Andorra ha deixat de ser un país segur i que hi campen bandes criminals, com si fos Tijuana o Pretòria. El discurs de la por i de l’odi té un avantatge innegable: és fàcil de propagar i arrela amb facilitat en moments d’incertesa com el que vivim ara, però les seves conseqüències són devastadores. Només cal mirar l’esquerda sagnant que divideix la societat espanyola, on ja és habitual saber d’amistats trencades, famílies que eviten parlar de política o manifestacions violentes al carrer, protagonitzades per idiotes útils que s’adhereixen a les causes més diverses sense entendre que, al cap i a la fi, són simples peons d’uns escacs que els superen. El poder és dolç, i sembla que tot s’hi val per assolir-lo. I ja tenim polítics que copien, sense pudor, les mateixes dinàmiques goebbelianes que han arrelat arreu d’Occident i que han encimbellat personatges nefastos. Però un cop la por s’instal·la entre nosaltres, costa molt fer marxa enrere. No sé de gaires coses, però visc de la comunicació i d’internet. I puc assegurar al lector que el millor tallafoc és que els ciutadans del carrer, qui vivim de la nostra feina i criem els nostres fills en un ambient de pau, rebutgem els discursos de la por i de l’odi allà on apareguin, sigui en una conversa entre amics, un dinar familiar o a les xarxes socials, i quan toqui votar, votem sense por. La pau social de la qual encara gaudim mereix aquest esforç.