Què volen aquesta gent?

Confesso que estic més que tip de l’allau d’anuncis del BBVA referits a l’OPA sobre el Banc de Sabadell. Entenc, però, que el banc vallesà s’hagi defensat amb seny i bons arguments. Why not? Quina sort que ja s’ha acabat la barrina als mass media! Em treien de polleguera la prepotència, la nul·la empatia, els arguments tèrbols i els tripijocs rebuscats i xulescos per part del president Carlos Torres. Val a dir que és el segon cop que ho intenten. Tant de bo que s’estavellin i fracassin per diferents motius! Em doldria molt que l’elenc de bancs del Principat quedés reduït a Caixabank. Em permeto recordar que el poder polític ja va cometre el frau criminal de regalar-li –a preu de saldo– el patrimoni de sis caixes d’estalvi catalanes: Terrassa, Sabadell, Manlleu, Manresa, Tarragona i Catalunya. L’aleshores ministra Elena Salgado executà la sentència de mort de dues fusions (Unnim i Catalunya-Caixa) comprimint sobtadament el termini que les autoritats monetàries els havien atorgat per aprimar la seva estructura. Segur que vuit anys llargs donaven marge per diluir sinergies, comprimir el nombre d’oficines i reduir dràsticament la plantilla d’empleats. Per contra, a fi i efecte de picar l’ullet a col·legues econòmics de la seva claca, va optar per una mena de judici sumaríssim que condemnava a morir el món de les caixes. No cal dir que, de tot plegat, és evident que se n’ha ressentit el tracte i l’atenció de la clientela, que ha perdut essència. No oblido justament un eslògan preciós del Banc de Sabadell: “B. S., bon servei.” Les petites i mitjanes empreses podrien perdre pistonada si l’OPA arribés a bon port. Si més no per un ofec restrictiu en l’aixeta del crèdit i el finançament. Encara diré una darrera cosa, en clau judicial: un jutjat de Madrid té admesa a tràmit una querella contra la cúpula del BBVA per uns presumptes contactes amb l’abominable comissari Villarejo. En aquest sentit, advoco no tan sols pel fracàs de l’OPA. Espero, alhora, que la justícia arribi a confirmar i condemnar uns personatges que –a parer meu– fan pudor de socarrim. Així doncs, si en tenen més, que se’ls guardin! Venen de matinada, amb nocturnitat i traïdoria. No semblen gaire de fiar. Ací ho deixo, malgrat no ésser ni client ni accionista del Sabadell.