I, com?

Sí, sí, “més Europa”. I, com?, em deia un bon amic. Sempre l’etern problema: els objectius i els procediments, els fins que volem aconseguir i les accions seqüencials per assolir-los. La perpètua qüestió: el què i el com. A Europa avui encara no és vibrant ni precís ni tranquil el què. En un món rodó com mai, a Europa ara no li va bé tenir tanta història i tan poca geografia. Sempre he defensat la integració, l’únic camí per tenir força i ser respectats. Després de l’andanada, el febrer passat, del vicepresident J. D. Vance contra Europa a Múnic, vaig veure més clar que la Casa Blanca volia passar comptes amb els europeus i que també ens proposaria la dictadura corporativa per reemplaçar així la democràcia moribunda i que arribés també a Europa l’agitació per posar fi al consens liberal. Una de les tesis, aquesta, del moviment filosòfic i polític antidemocràtic i de la comunicació neoreaccionària de la Il·lustració fosca estatunidenca que va fent forat. I Europa, que va crear la nació moderna i, des de fa anys, decidida a construir a casa una unió comuna entre tots els europeus, veu que Washington li va donant l’esquena quan mira ja cap a altres horitzons en tenir-hi unes noves prioritats globals. Aquella concepció i realitat, que en dèiem Occident, s’està trencant i aquest desequilibri afecta la mateixa estructura conceptual que sostenia la prosperitat i la seguretat europees, com ha escrit brillantment Enrico Letta.

Ara som aquí. Els Estats Units van abandonant de mica en mica els organismes multilaterals i els seus procediments de coordinació, així com el sistema de normes compartides, recolzat en el dret internacional. En aquest punt d’inflexió entre èpoques i en aquest context, el gran paquiderm d’Europa s’ha de moure, no pot continuar badant i pensant si cal moure primer la pota dreta, l’esquerra o la cua després de les orelles i els ulls.

Avui torna al primer pla el què d’Europa, més que el com, l’objectiu més que el procediment. Les actuals fanfarronades de Trump i dels seus il·lustrats, molt clars dins la fosca, ens han de permetre reaccionar i rellançar el projecte europeu. En cas contrari, anem directes i de cap a la irrellevància i la intranscendència.