Despesa en protecció social

El departament d’Estadística ha publicat una nota de premsa relativa a la despesa pública en protecció social efectuada durant l’any 2024. Aquesta estadística, elaborada amb una metodologia desenvolupada per l’OCDE i avalada per les Nacions Unides (Cofog), classifica la despesa del sector públic d’acord amb deu grups funcionals que serveix per avaluar l’estructura i qualitat de la despesa pública i comparar la gestió dels diferents països. El grup 10 de la classificació inclou la despesa pública en protecció social que engloba, a més de les pensions i les prestacions per atur, els serveis socials essencials i les ajudes a l’habitatge. Estadística inclou en aquest apartat les prestacions finançades per les administracions central i local, la CASS, l’Institut Nacional de l’Habitatge i l’Institut Andorrà de les Dones.

A Andorra la despesa en protecció social representa el 9,2% del PIB i, si es compara amb les dades de l’Eurostat, s’observa que el valor és molt similar a l’irlandès, un dels més baixos de la UE, i se situa a molta distància dels veïns, on Espanya assoleix el 18,5% del PIB, al voltant de la mitjana de la UE, mentre que França, amb el 23,3% del PIB, es col·loca, juntament amb Finlàndia, entre els països capdavanters. La despesa andorrana en protecció social s’ha multiplicat per 2,8 en els darrers quinze anys, passant de 123 milions l’any 2010 als 344 actuals. Per tant, els 1.753 euros que corresponien de mitjana per habitant l’any 2010 s’han més que duplicat amb els 4.213 actuals. La protecció social, bàsicament, va a càrrec de la CASS i l’administració central. Mentre que les aportacions als apartats anomenats gent gran, malaltia, discapacitats i supervivents, que representen el 81%, van a càrrec de la CASS, l’administració central destaca per les ajudes a l’habitatge, amb el 8% de participació. Aquesta partida ha experimentat un fort increment en els dos darrers anys, passant d’1,5 milions el 2010 a gairebé trenta.

La importància de les partides que conformen l’estat del benestar al nostre país ha guanyat pes en els pressupostos públics, fet que demostra que s’ha avançat en la modernització de les estructures del país, però la comparació amb els països de l’entorn també evidència que encara tenim camí per recórrer.