Vostès tenen un problema

Sí, vostès tenen un problema. I, en el nostre cas, es diu 30%. Que Andorra avanci en el projecte de protegir un 30% del seu territori pot semblar un pas endavant. De fet, ho és. Però és un pas curt davant la magnitud del repte. La natura no coneix de percentatges. No podem dibuixar una ratlla en un mapa i dir que el que queda dins és “protegible” mentre la resta queda exposada a la urbanització sense fre, a les carreteres que trossegen els hàbitats, a les estacions d’esquí que devoren muntanyes i a la pressió d’una economia especulativa que exigeix més i més sòl. La biodiversitat no entén de compartiments. El que passa fora de la zona protegida afecta irremeiablement allò que hi ha dins. Els rius travessen límits administratius. Les aus volen lliures més enllà de les ordinacions. Els boscos necessiten corredors ecològics que els connectin amb les valls. No volen ser illes: volen ser sistema. El 30% és, en realitat, una xifra política: un mínim de consens internacional acordat a la convenció de biodiversitat de les Nacions Unides del 2022. Però la pregunta és si aquest mínim garanteix realment la supervivència dels ecosistemes en un país tan petit i tan pressionat com el nostre. Si el 70% restant queda lliure per al desenvolupament urbanístic, per a infraestructures o per a l’especulació, de poc servirà declarar “natural” un terç del territori. No hi ha cap illa possible enmig d’un mar d’asfalt i formigó. La natura, per viure, necessita continuïtat, permeabilitat i un conjunt d’usos humans respectuosos i sostenibles que abastin tot el territori, no només una part. Celebrem que el ministre Casal i els cònsols avancin en la creació d’un nou parc natural. Però no ens enganyem: la protecció del 30% és un punt de partida, no d’arribada. El veritable compromís ambiental passa per revisar el model global de país. Per entendre que no hi ha natura protegida sense natura viva més enllà dels límits dels parcs. I que la identitat de muntanya que invoquen els discursos només tindrà sentit si la muntanya pot continuar respirant sencera, no a trossos. No oblidem que la Mare Natura és la que sosté els sectors econòmics i els avenços socials, garantint la sostenibilitat per a les generacions futures. Sense ella, com en un castell de cartes, tot s’ensorra. Tal qual.