Amic Krasznahorkai

László Krasznahorkai. No, no el coneixia abans que els diaris ens informessin que és el nou Nobel de Literatura –i això sempre fa una mica de rabieta, admetem-ho: tenir llibres on a la coberta o a la contracoberta s’esmenta que l’escriptor és un Nobel i que, per tant, no te l’has comprat fins que algú li ha posat un focus enorme a sobre és una derrota de lletraferit de les que fan mal, és així. Però tant hi fa, perquè amb el bo d’en Krasznahorkai ja ens hem fet amics: admiració a primera vista. Frases eternes, tornar un cop i un altre als mateixos temes, pensar des de la literatura, antinacionalisme, misantropia, literatura política, de la mediocritat i de la podrimenta... Oh, droga bona... posi-me’n cent! Tres entrevistes i cinc o sis perfils després, ja he decidit de fet que el meu amic Krasznahorkai es mereix, a més del de literatura, el Nobel de la Pau o com a mínim el Nobel de l’això és el que necessiteu ara i no ho sabíeu –tot i que, ben mirat, diria que ja és això el que han premiat els noruecs. En ple regnat de la immediatesa i de l’una idea per diapositiva de Powerpoint –no fos cas que ens agafés una embòlia col·lectiva per lligar dos conceptes–, un autor que lliga tantes coses entre elles que fa paràgrafs d’una sola frase i frases de diverses pàgines però amb sentit del ritme, diuen. En plena època de fervor nacionalista, un autor a qui el seu país no li pot importar menys (i que pensa que, de fet, tots els mals que l’han assolat i l’assolen, Orbán inclòs, no són cap desgràcia immerescuda sinó una conseqüència merescuda de com d’idiotes arriben a ser la major part dels seus compatriotes). En un context en què busquem líders forts que ens guiïn i ens treguin del fang, un autor que ens presenta els messies com el que són, reis despullats que no ens duran enlloc i que s’aprofitaran de nosaltres fins que ens adonem que són mediocres. I ara sí, ja som al cap del carrer, ja hem invocat la paraula-idea que em farà estimar el meu nou amic Krasznahorkai per sempre més. Perquè en un moment on cadascun dels nostres fills és especialíssim i fantàstic i meravellós i on tots nosaltres som éssers de llum que no ens equivoquem mai i que sempre tenim raó i que tenim un talent i un mèrit únics, un autor que ens recordi com de mediocres som gairebé tots, és, aquest cop sí, necessari.