El ciclisme a casa nostra

Andorra és un país que atrau el ciclisme d’elit, bé perquè als ciclistes els atrauen les nostres muntanyes, bé perquè també els atrau el nostre sistema fiscal. Cada vegada hi ha més ciclistes, no tan sols d’elit, sinó amateurs, joves del país i turisme d’esport, que es mouen enmig de carreteres principals i secundàries. El ciclista és fràgil, es juga la vida cada vegada que surt a la carretera, fa esport de qualitat, no contamina, no molesta, aporta color als nostres paisatges, fa salut que contagia els altres perquè també en facin. El ciclista és perseverant, metòdic en els trajectes, coneixedor de les dietes, del manteniment de les constants del cos, de la meteorologia, i no fa soroll, no molesta, ans al contrari, ens agrada, i mou moltes empreses que generen riquesa per al país. És un luxe tenir un país que atrau ciclistes i que potencia aquesta activitat, lluint els més de 21 ports de muntanya i més de 600 quilòmetres de rutes de BTT. Recentment, hem tingut notícies sobre les curses de vehicles de la carretera de la Comella, on uns eixelebrats es dedicaven a fer carreres no autoritzades, sent un clar perill per a la resta de persones, tant per a les que fan ciclisme com per a les que fan senderisme o que només passegen el gos. Aquestes persones no aporten cap benefici a la muntanya, generen perillositat i violència a les nostres carreteres, són contaminants, els importa un rave tota la resta, i són un perill directe per a la resta de vianants i ciclistes que gaudim de la natura. Hem de posar fi a aquestes bretolades que generen violència i perillositat a la resta de persones, si volem continuar tenint un turisme d’acord amb la nostra principal riquesa, la muntanya, si no volem que els ciclistes i turistes marxin a d’altres indrets que els donin més seguretat. No tinc la solució, ni soc coneixedor per revertir aquesta situació, però sí que tinc clar que davant les perillositats dels adults només les sancions són efectives, i que cal trobar-hi una solució. Potser ens cal fer noves propostes, com ara invertir en més radars també a les carreteres secundàries, i plantejar sancions molt més dures, tant econòmiques com delictives, per als vehicles. Potser d’aquesta manera eliminaríem de soca-rel un problema que pot revertir en nosaltres, el nostre model de país i les nostres muntanyes.