Els convidats

La Vanguardia va publicar divendres un article en què es parlava dels autors que aniran a la Fira internacional del llibre de Guadalajara (FIL), del 29 de novembre al 8 de desembre, en representació de Barcelona, que aquest any serà la ciutat invitada d’honor. Entre poetes, novel·listes, dramaturgs i d’altres especialitats, viatjaran a Mèxic 37 escriptores i 33 escriptors: els convidats a l’esdeveniment, escollits per a l’ocasió.

Fer la llista deu ser difícil, ja que noms il·lustres de la literatura barcelonina en queden a fora. Alguns han estat consultats, d’altres, no.

Dins d’aquest últim grup es troba Ildefonso Falcones, l’autor de La catedral del mar, que aquesta mateixa setmana en una entrevista al Corriere della Sera denunciava no haver estat convidat a la fira, quan ell és probablement un dels autors que més han donat a conèixer la Barcelona històrica en els seus best-sellers.

Darrere de la queixa i de la llista s’amaguen posicions polítiques, nacionalismes ben i mal entesos, dificultats per fer quadrar una llista, alguns endolls literaris i d’altres problemes, estratègies i prioritats difícils i quasi impossibles d’analitzar.

L’exemple és tan vàlid per a la fira que ens ocupa com per a tota mena d’esdeveniments i actes culturals o de representació que tenen a veure amb un país o ciutat.

Qui representa Espanya, Andorra, Barcelona o Honolulu? No cal ser gaire llest per pensar que l’elecció sempre depèn del govern de torn, i per molt imparcial que es vulgui ser, la veritat és que sempre es decanta cap al cantó que més interessa, que no sempre és el més interessant. O potser sí, perquè ja se sap que mai plou a gust de tothom.

En qualsevol cas, deu ser bonic que et convidin.

En l’àmbit personal, sols recordo haver rebut una invitació del govern del meu país. Corria l’any 1992 i em van invitar al sopar de la primera edició del Premi Carlemany. Vaig compatir taula, entre altres persones, amb Maria Mercè Marçal, que va guanyar el premi amb la novel·la La passió segons Renée Vivien.

Si mal no recordo, l’acte va tenir lloc al Park Hotel, així que el meu cobert tampoc va significar una despesa gaire important per a les arques de l’Estat. Però, sí, d’aquella nit, en guardo un bon record.