Criminalitzar la solidaritat
Quan el 31 d’agost passat la Flotilla Global Sumud va salpar del port de Barcelona, les reaccions no es van fer esperar. Entre els defensors, hi havia el convenciment que la iniciativa era necessària per denunciar l’asfíxia humanitària de Gaza. Entre els detractors, van proliferar les burles i els insults a les xarxes socials: “No arribaran”, “és un gest inútil”, “és una provocació disfressada d’ajuda humanitària”... Fins i tot es va arribar a dir que era “una excusa per anar de festa a Eivissa”(!).
Els fets han parlat. La flotilla no ha arribat a port, és cert, però no per manca de capacitat, sino perquè ha estat interceptada. Aquesta és la clau de volta de tot plegat i el que les veus crítiques ara obvien: l’únic motiu pel qual els vaixells no han pogut complir l’objectiu ha estat l’ús de la força per part d’Israel.
Resulta difícil justificar que un Estat desplegui recursos militars per aturar una missió que porta medicines i aliments. Israel argumenta que es tracta d’una qüestió de seguretat, però l’impacte global és inequívoc: el bloqueig a Gaza no tan sols condemna la població a una situació límit, sinó que també converteix en delinqüents aquells que simplement intenten ajudar.
En aquest context, les expressions pejoratives contra la iniciativa, incloent-hi greus acusacions contra els seus impulsors –als quals s’ha arribat a qualificar d’“amics de Hamàs”–, no resisteixen la més mínima anàlisi. Enviar suport humanitari mai pot ser “ridícul”, com s’ha afirmat. En canvi, sí que ho és el fet de justificar la repressió contra qui intenta fer-ho, o alegrar-se que l’ajuda no arribi a destí. Ridícul i vergonyós.
En tot cas, la imatge que queda és molt potent, amb ciutadans desarmats intervinguts en alta mar per un exèrcit. És una escena que revela el veritable abast del bloqueig, ja que implica que ni tan sols la solidaritat és permesa. Es pot discutir l’eficàcia real de la flotilla, però no es pot negar el seu caràcter pacífic.
La missió Global Sumud no ha arribat a Gaza, però com a mínim ha aconseguit posar de nou el focus en la situació a Palestina i en la resposta desproporcionada que genera qualsevol gest de suport. Després, que ningú no s’estranyi si Netanyahu es queda parlant sol davant l’ONU.