Algunes fòbies

Aquest estiu, tot mirant algunes publicacions a Instagram, he vist alguns destins absolutament envaïts per visitants i turistes, de manera que resultava impossible de gaudir mínimament del lloc o de l’espai que han anat a veure. Es tracta d’un fenomen cada cop més estès que cobreix tots els àmbits de la vida, els viatges i les exploracions. Les cues per arribar al cim de l’Everest, si fos alpinista d’elit, em farien renunciar a la muntanya més alta del món i buscar-me la vida a qualsevol altre lloc. Passa el mateix a tot arreu, podem parlar de muntanyes, de ciutats, monuments, llacs, illes i platges, de manera que et prenen les ganes de viatjar.

En qualsevol cas, em serveix aquesta introducció per parlar de l’agorafòbia, una fòbia que sovint interpretem malament... potser m’equivoco, però penso que molta gent pensa que l’agorafòbia no sols és la fòbia als espais oberts, sinó també a les multituds, als llocs on trobem molta gent. Amb un grapat de gent al meu voltant, en llocs multitudinaris no em sento gaire còmode i sempre havia pensat que era agorafòbic. Doncs resulta que no. Descobreixo, mai és massa tard, que les persones que pateixen en sentir-se rodejades de gent pateixen enoclofòbia, demofòbia o oclufòbia. Si els he de ser sincer, mai les havia escoltat. Mai he sentit dir a ningú: “Soc enoclofòbic.”

El curiós del cas és que tant el Diccionari de la llengua catalana (GDLC) com el de la RAE no recullen cap dels tres. Sols l’agorafòbia, amb descripcions que sols preveuen la por als espais oberts (RAE) o por morbosa als espais oberts (GDLC). ChatGPT diferencia una mica les tres variants. L’oclofòbia és la por directa a les multituds, mentre que la demofòbia és la fòbia a la gent, però no lligada a la multitud; sobre l’enoclofòbia explica que és una paraula que s’utilitza en àmbits clínics. Almenys, avui aniré a dormir havent après algunes fòbies més. A partir d’ara no diré que soc una mica agorafòbic, sinó que en llocs molt atapeïts pateixo oclofòbia.

Per acabar, i connectant aquest escrit amb el seu inici, el que tinc molt clar a l’hora de viatjar i moure’m pel món és buscar racons tranquils i paisatges on pugui gaudir de la naturalesa en solitud.