Més Europa

Vivim en temps interessants, efectivament. Diuen que desitjar-ho és una maledicció xinesa, però el filòsof eslovè Slavoj Zizek afirma que a la Xina creuen que és una execració occidental. En tot cas, vivim una època d’inestabilitat, d’intranquil·litat, d’agitació, de crisis, de guerres i de lluites pel poder... que, des de la Guerra del Peloponès i la Guerra de les Gàl·lies, paguen sempre els mateixos. L’historiador i assagista Tony Judt ho va resumir amb mà mestra fa uns anys, poc abans de morir, en un llibret de 200 pàgines, El món no se’n surt. Un tractat sobre els malestars del present, el seu testament polític, que es llegeix d’una tirada i ajuda a concretar el motiu d’una gran incomoditat col·lectiva. Un crit contra el buit moral dels nostres dies.

Moltes vegades penso que, en aquests primers anys del segle XXI, retornem als primers anys del segle XX i a aquella sagacitat d’A. Gramsci des de la presó: “El vell món es mor. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur sorgeixen els monstres”, i ja sabem el que va passar... Nascut a Europa amb la pau i l’ONU d’ara fa 80 anys sembla que aquest vell món va a una deriva, sense lideratge, sense idees, sense compromís, sense discurs. Sembla que es vol tornar a un món de les grans potències, amb les seves pròpies àrees d’influència i on, atenció, Europa ja no hi és. Les institucions multilaterals es van tornant inoperants, ineficients i inútils. I –sort per ara– Trump, en el seu etern fluir de dir el primer que li passa pel cap, reemplaçant un soroll immediatament per un altre, encara no ha abandonat l’ONU ni l’OTAN, però pot fer-ho en qualsevol moment. Cada dia sembla que vivim en una nova fase líquida del nostre món. El nostre món no és altre que la civilització europea que, per a nosaltres, amb el naixement de la Comunitat Europea, havia deixat enrere les guerres per viure un horitzó de futur. Avui s’enfosqueix aquest futur davant els principals reptes polítics, econòmics, demogràfics i de seguretat, que té en els pròxims anys. Molts deures i poc temps per reflexionar que solament amb més unió, amb “més Europa”, en podrem sortir endavant en aquest clarobscur on surten els monstres. Ei, i resistir l’algoritme!