Un poble en vies d’extinció?

Repetir els errors del passat vol dir que no s’ha après res i que els interessos polítics i econòmics de les grans potències estan per sobre dels drets humans. Per a Amnistia Internacional resulta descoratjador que, davant d’un genocidi al qual assistim en directe, molts estats neguin la realitat i contribueixin a fer que Israel continuï els seus crims amb total impunitat i que els països als quals s’encomana la seguretat i la pau mundials buidin de contingut el dret internacional. Quedi per endavant que això no implica participar en un sentiment antisemita ni justificar els actes terroristes perpetrats per Hamàs, però cal dir prou a la matança indiscriminada d’infants i dones, així com la destrucció d’un poble que té dret a tenir el seu propi estat.

L’any 1947, l’ONU decidia que el territori de Palestina es dividís en dos estats, un de jueu i un altre d’àrab; l’estat de Palestina ha estat reconegut per 157 dels 193 membres de l’ONU. En data recent ho han fet Eslovènia, Espanya, Irlanda, Noruega, el Regne Unit, França i el Canadà. Nombrosos mitjans estrangers donaven per fet que Andorra també reconeixeria l’estat de Palestina durant la Conferència de Nova York per a la resolució pacífica de la qüestió de Palestina i la implementació dels dos estats. Però la ministra d’Exteriors va supeditar el reconeixement efectiu al retorn dels ostatges, al fet que Hamàs no participi en la governança d’aquest nou estat independent i desmilitaritzat, i que es garanteixi la plena integració regional d’Israel. Aquesta fórmula ha estat criticada per l’oposició: mentre que Concòrdia i el PS creuen que s’ha de reconèixer Palestina com ho fan els nostres veïns, Andorra Endavant considera un error el reconeixement.

D’altra banda, sobre la possibilitat d’imposar sancions econòmiques a Israel, com fa la UE, la ministra afirma que en el cas d’Andorra no són d’utilitat pel poc volum de les transaccions. Tot i que les importacions procedents d’Israel són insignificants, tots els actes compten i qualsevol acció suma per aturar aquesta barbàrie. És important que tinguem una posició clara com a país perquè això ens dignifica com a persones. La resposta hauria de tenir la mateixa contundència que la de la guerra d’Ucraïna, ja que equidistància no és neutralitat.