Matí desacomplexat

Escric aquestes línies el dia que a Barcelona se celebra “El matí d’Andorra” a la Setmana del llibre en català, en què es donen a conèixer bona part de les novetats andorranes. Ja fa temps que els editors andorrans, amb el suport imprescindible del ministeri de Cultura, hi tenen una parada i des d’allà difonen la producció literària andosina. A banda de la difusió d’una imatge d’Andorra positiva –i infinitament més complexa que les visions estereotipades a què sovint ens sentim reduïts– i a banda de les vendes que es facin, l’aparador de la Setmana serveix per confirmar la fortalesa de les nostres lletres. Fa temps que es veu l’embranzida editorial, la quantitat i qualitat dels nostres autors, però per a mi un element clau per entendre que ens trobem en una nova etapa és la varietat de gèneres. Durant dècades, la nostra literatura es caracteritzava pel predomini de la poesia i la novel·la històrica. És cert que en l’àmbit de la ficció també hi havia llibres de relats o novel·les de gènere policial, però no eren predominants. En canvi, ara ens trobem amb un veritable boom en la no-ficció literària i aquí és on trobo un canvi substancial. Alguns exemples: Albert Villaró, amb la seva aproximació personalíssima al Cadí (Símbol Editors); Teresa Colom, que ens mostra les interioritats de la seva família a Tot va passar alhora (Editorial Comanegra), o Joan Peruga, amb el relat de les seves vivències com a Sentinella (Editorial Andorra). Tres caps de cartell de la nostra literatura als quals s’afegeixen ara Jorge Cebrián amb la novel·la de no-ficció sobre Borís I a L’estafador que va ser rei (Anem Editors) i la raresa memorialística i inclassificable del Xarnego (Editorial Medusa) de Txema Díaz-Torrent. A tot això, s’hi suma l’auge de la novel·la policial amb Ludmilla Lacueva, Eva Arasa o Nil Forcada, la normalització dels llibres de relats com la Matermorfosis (Medusa) de Laura Tomàs Mora i la recuperació de clàssics com La fi del renegat de Marian Vayreda (Marinada Edicions), o Un centaure a la rambla, de Ramon Reventós (Medusa, altre cop): sincerament, ja no hi ha excuses perquè els lectors no llegeixin autors locals i perquè les institucions facin una aposta desacomplexada i valenta per promocionar els autors i editorials del país.