35 anys d’un destí comú
El 29 de juny del 1990, Andorra i la Comunitat Econòmica Europea van concloure l’Acord Duaner, una eina indispensable per al creixement i la prosperitat econòmica del país. Fins aleshores, Andorra només comptava amb acords bilaterals amb els països veïns, però necessitava un marc més ampli per prosperar en un entorn europeu cada vegada més integrat. Després de l’entrada d’Espanya a la CEE el 1986, el Principat va entendre la necessitat d’iniciar el seu camí europeu per evitar el declivi d’una economia basada essencialment en el turisme i comerç. L’Acord Duaner establia una unió duanera per als productes industrials i marcava l’inici d’una relació institucional amb Europa. La Constitució del 1993 va consolidar la sobirania del país i va permetre signar tractats d’igual a igual.
El 2004 es van signar l’Acord de Cooperació i l’Acord de fiscalitat de l’estalvi, que ampliaven els vincles en àmbits com el medi ambient, l’educació i la transparència fiscal. El 2011, l’Acord Monetari va oficialitzar l’euro i va homologar el sistema financer als estàndards europeus, un pas clau per a la modernització del país.
El 2015 es van iniciar les negociacions de l’Acord d’associació, que després de vuit anys i 44 rondes, es van tancar el desembre del 2023.
Des de 1990, el camí europeu d’Andorra ha comportat avenços notables. Govern rere Govern, s’ha anat teixint un destí que ha permès al país progressar i modernitzar-se, com va quedar palesat a l’acte ArrEU, celebrat dimarts passat per commemorar l’efemèride.
En definitiva, Andorra no es pot permetre viure d’esquena a Europa. La seva prosperitat passa per un aprofundiment de les relacions amb la UE que permeti una diversificació real de l’economia, avui excessivament dependent d’un turisme i una construcció al límit. És normal i legítim que la societat tingui por davant d’aquest pas: tota transformació genera incertesa. Però la història recent ens mostra que Andorra sempre ha sabut adaptar-se, amb la Constitució o amb la transparència fiscal, per exemple. Ara, en un món multipolar i marcat per la incertesa geopolítica, el país no es pot permetre quedar-se sol ni aïllat. L’Acord d’associació és una oportunitat per avançar en l’embrancament amb Europa, reforçar la seguretat i garantir un futur pròsper a les noves generacions.