‘Los 44’

La violència exercida per grups de menors a Escaldes-Engordany i Encamp, coneguts pel nom de Los 44, no pot mirar-se amb indiferència. Quan l’infantesa i l’adolescència, períodes de creixement i aprenentatge, es carreguen de por i humiliació, no només es trenca la innocència, es trenca la convivència, la confiança i l’enteniment entre generacions. Les agressions físiques, intimidacions, usos de pistoles d’aire comprimit, escenes gravades per exhibir-les després, són una manifesta violació dels drets del menor i un senyal evident que alguna cosa fonamental ha fallat en la nostra societat. Que les víctimes siguin escollides a l’atzar, que l’acte es converteixi en un ritual de violència i fins i tot de ridícul com quan canten Cumpleaños feliz per dissimular, ens diu que això ja fa molt de temps que no és espontani, sinó escenificat. I és impossible trobar excuses. L’edat dels agressors no eximeix en absolut la responsabilitat moral, ni condiciona la urgència de posar remei. No podem permetre que creixi una cultura de violència juvenil normalitzada, on els intimidats callen per por i els agressors es creuen impunes. Hi ha, de fet, ja accions en marxa, patrulles policials reforçades, coordinació entre comuns i joves, les autoritats proclamen tolerància zero. Aquestes mesures són necessàries, però no són suficients. Cal una resposta integral. Per una banda, l’educació de les famílies, les escoles, els centres de joves han de treballar plegats per inculcar valors de respecte, empatia, civilitat i resolució no violenta dels conflictes, perquè moltes vegades aquesta violència és el símptoma d’una manca de límits. Per una altra banda, l’exemplaritat institucional. La policia i la justícia han de demostrar que no deixaran cap agressió impune. També cal que les zones de reunió juvenil, com l’Espai Jovent, parcs, passeigs, siguin llocs segurs. Que detectin per endavant els senyals de perill, grups que s’aïllen, bromes pesades que es desfan en humiliacions, conductes agressives que s’interpreten com a diversió. Però aquest no és només un problema d’Escaldes o d’Encamp. És un problema d’Andorra, de tots. Quan un menor pateix violència, quan un jove fuig o calla perquè té por, la nostra comunitat sencera empetiteix. No podem mirar cap a una altra banda, no podem resignar-nos. La violència no pot esdevenir normal, la por no pot ser part del paisatge juvenil. Reconstruir la confiança i garantir la seguretat ha de ser feina de tots: famílies, escoles, institucions i ciutadans. Tolerància zero amb contundència.