Desinformació i negacionisme

Aquesta setmana han tingut lloc les dues primeres sessions de la Universitat d’Estiu i Tardor d’Andorra, que, sota el tema La societat digital global, oportunitats i riscos, analitza diversos aspectes d’actualitat en la línia de la declaració del 2025 com a Any europeu de l’educació per a la ciutadania digital del Consell d’Europa. Una de les conclusions provisionals (dilluns i dimarts vinent hi ha les últimes sessions) és que estem vivint un canvi d’era i un canvi de paradigma. Com en tots els moments de canvi, és molt temptador refugiar-se en visions edulcorades del passat enfront d’un avenir incert, confús, complex i mutable sobre el qual sembla que no podem fer res. Però Josep Lluís Martí, el primer ponent, va deixar un apunt d’optimisme al respecte en afirmar que les generacions que viuen el moment del canvi sempre poden orientar el model futur i que, per tant, nosaltres tenim la capacitat de definir quin rol assignem a les noves tecnologies amb relació a les democràcies, les institucions i la ciutadania.

Tanmateix, hi va haver una dada de la ponència de Carme Colomina (La desinformació a la UE: regulació, geopolítica i mitjans) que em va inquietar. Ara lamento no haver apuntat la dada exacta i la font, però fent una mica de recerca és fàcil retrobar estudis que parlen no tant de la desinformació, com del desinterès creixent per estar informat. Cada cop hi ha més gent que no té cap interès en les notícies i el percentatge és més notable entre el jovent (i avui tens el carnet jove fins als 30). La majoria d’aquestes persones són conscients que les fake news són un problema, però no fan l’esforç per estar informades de manera regular. Els percentatges poden variar aquí i allà però voregen un 30% dels adults joves. Crec que el seu desinterès és també desinformació i caldria estudiar-ne les causes per revertir aquesta situació, perquè sense informació, et poden manipular fàcilment. No és casual que en paral·lel hi hagi un increment generalitzat, arreu, de moviment reaccionaris disposats a negar sense despentinar-se el canvi climàtic, la igualtat de gènere o la defensa de qualsevol minoria. Orgullosos de la seva ignorància, es converteixen amb una facilitat que fa feredat en les bases dels populismes de tot signe.