Somnis

Somnio molt i per regla general conservo o recordo una part dels somnis en despertar. De vegades em costa recuperar-los (segurament sempre deu ser l’últim que hem somniat), però aconsegueixo veure els trets i llocs fonamentals, el traç d’un argument que em porta a llocs i situacions impensables.

D’altres vegades, una circumstància de la vida quotidiana, un moment viscut en la realitat, em permet recordar fragments de somnis que no sé quan els vaig tenir. Poden ser de la nit anterior o potser de fa un any o dos, però afloren sense esforç: anècdotes sorgides de les profunditats de l’inconscient.

És una espècie de déjà vu que aflora de la manera més impensada...

Sempre he pensat que el dia que la ciència descobreixi un mecanisme per enregistrar els somnis, la humanitat farà un pas endavant.

No sembla complicat, ni impossible; si hem estat capaços d’agafar la realitat i enviar-la per diversos mitjans cada cop més sofisticats a qualsevol lloc del món, no hauria de ser difícil captar les imatges que cada nit pul·lulen pels racons del nostre cervell.

Quan era jove, viatjàvem i enviàvem cartes a la poste restante; era la manera més ràpida de comunicar-se. El telègraf era limitat i trucar per telèfon, primer resultava impossible, més endavant, complicat i molt car. En poques dècades la situació ha canviat dràsticament... per què no pot succeir el mateix en el món dels somnis?

No sé si l’avenç seria tan transcendent com l’aparició de la IA, però segur que ens obriria la porta a una dimensió desconeguda.

Podríem penetrar en el més profund dels nostres sentiments, i des d’aquí no sols conèixer-nos i explorar el nostre interior, sinó també descobrir universos, paratges, persones i caràcters diferents, salvatges; d’altres vegades estimats i amables; imatges d’éssers animats i inanimats que sols es poden concebre des de les profunditats de la nit.

Cansat de veure sèries i més sèries, moltes avorridíssimes, o de perdre el temps en programes insulsos –sort en seguim tenint dels llibres–, estic quasi convençut que el món oníric ens proporcionaria una eina diferent on descobrir infinitat de mons desconeguts...

I més enllà del que arribaríem a veure, activaríem la creativitat personal fins a límits insospitables.