Ucraïna i Gaza (i III)

... He parlat llargament sobre la grandesa d’Atenes, per fer-vos veure que nosaltres lluitem per un ideal superior al dels qui no tenen els avantatges enumerats i alhora per assentar damunt testimoniatges certs l’elogi d’aquells en honor dels quals ara parlo... perquè en enaltir la ciutat he enaltit aquests homes... És així que aquests homes es mostraren dignes d’Atenes; i els que quedem, hem de fer vots per una fi més venturosa i desitjar de tenir un esperit no menys resolut contra els enemics, no limitant-nos a considerar només de paraula els avantatges –que serien llargs de dir i que vosaltres ja sabeu– d’una enèrgica defensa contra els enemics, sinó tenint en l’actuació de cada dia els ulls fits en la grandesa d’Atenes i enamorant-vos d’ella...

Perquè tota la terra és el sepulcre dels homes famosos; no solament en llur propi país els commemoren les inscripcions de les esteles, sinó que fins en països estranys perviu una memòria no escrita d’ells, gravada en el cor dels homes més que no pas en les pedres. Preneu ara exemple d’ells, i entenent que la felicitat és fruit de la llibertat i la llibertat del coratge, no mireu entorn vostre amb angúnia els perills de la guerra. No són els desgraciats, que no tenen esperança d’un millor, els qui amb més raó poden menysprear la vida, sinó aquells que, si viuen, s’exposen al canvi de la fortuna a l’infortuni i per als quals més forta és la diferència en cas de fracàs.

... Per una part els morts acaben de rebre els honors de l’enterrament, i per l’altra d’ara endavant Atenes mantindrà llurs fills a despeses de l’Estat fins a l’adolescència, oferint així una corona útil als morts i als supervivents d’aquests combats. Perquè els pobles que proposen les més grans recompenses al valor, allí també es troben els millors ciutadans al servei de l’Estat.

I ara, després de plorar cadascú el mort que li pertoca, retireu-vos.

(Així acaba l’oració fúnebre de Pèricles en els capítols 34-46 del llibre II de la Història de la Guerra del Peloponès de Tucídides. La nostra arrencada. “Europa és Atenes, Roma i Jerusalem”, segons l’encertada màxima de Paul Valéry. En ple rebateig del ministeri de la Guerra, com fa el nihilista Trump, cal rellegir Tucídides.)