Creixement sense col·lapse?

L’economia andorrana s’ha fonamentat en el binomi turisme-construcció, que ha contribuït a la riquesa del país en termes de PIB. L’èxit d’aquest model de creixement s’ha sustentat, en bona part, gràcies a la contribució d’una immigració adaptada sempre a les necessitats dels sectors econòmics. El procés, iniciat a la segona meitat del segle XX, quan el Consell opta per una economia orientada al turisme, rep un nou impuls amb l’obertura econòmica de l’any 2012. El resultat és el d’un país amb una renda per càpita alta que s’ha vist obligat a pagar, en contrapartida, un preu massa elevat en termes ambientals. Els actuals problemes d’habitatge i la saturació del territori fan que els residents percebin que la qualitat de vida s’ha degradat.

El sector de la construcció denuncia que perilla la continuïtat del model: argumenta que la manca de treballadors dificulta complir amb els terminis dels contractes assumits i reclama incrementar les quotes d’immigrants. La situació recorda la que viu Espanya, on la construcció reivindica més mà d’obra –de fet són dos països on el totxo i el turisme han estat els puntals del creixement econòmic. Entre els partits polítics, Andorra Endavant reclama una reunió del Govern amb la patronal, per adaptar les quotes a les necessitats del mercat laboral, seleccionant una immigració amb allotjament verificable i sense antecedents penals. Concòrdia considera que ha de prevaldre la qualitat de vida per davant del creixement econòmic i proposa una taula nacional entre Govern, Consell i comuns per adequar les quotes als límits socials, ambientals i pressupostaris. El PS prioritza definir el model de país, com a punt de partida de les mesures a adoptar. Per la seva banda, l’executiu s’orienta cap a la revisió del model migratori, amb una política de contenció.

És evident que hem arribat a uns límits de saturació importants que generen malestar entre la població resident, mentre que augmenten les queixes relatives a la pèrdua de qualitat de vida. Malauradament, bona part de les solucions que s’aporten per reconduir el caos actual encara encobreixen més creixement. De fet, la planificació nacional s’ha orientat sempre a la immediatesa i als bons resultats econòmics, deixant de banda qüestions ambientals i socials.