Retrocés històric

El concepte de separació de poders és consubstancial a la noció d’estat de dret. I ha estat teoritzat ja fa molts segles. El primer a fer-ne menció és el filòsof grec Tucídides, quasi 500 anys abans de la nostra era. Així, havia exposat aquesta necessitat, amb la finalitat d’evitar les derives de dirigents autoritaris que no es veurien sotmesos a cap control. Posteriorment, Locke, per Anglaterra, i Montesquieu, varen aprofundir aquesta teoria, que finalment es va imposar com a característica essencial, però no única, de les democràcies. Al llarg del temps, aquesta separació no s’ha cenyit, tal com era projectada inicialment, als poders legislatiu, executiu i judicial, sinó que es va anar complementant per la instauració d’organismes independents, nacional o internacional, amb la missió de controlar que les actuacions d’aquests tres poders fossin conformes als principis que inspira aquesta forma de govern.

Ara bé, podem constatar i deplorar que, en el moment actual, atesa la polarització dramàtica que afecta la societat moderna, el rol d’aquests diversos organismes es veu greument posat en dubte. I, en certs casos, són ells mateixos els que propicien aquest debat. Els pocs o nuls resultats, per no dir la impotència, de les Nacions Unides, davant dels conflictes bèl·lics actuals i també els pocs o nuls resultats del Consell d’Europa, davant dels incompliments evidents d’alguns dels seus membres, com ara Turquia, nodreixen aquesta discussió. A més a més, notem igualment com es discuteix cada dia més la tasca dels tribunals constitucionals, quan defensen uns principis fonamentals, que fan nosa i molesten certs règims polítics. I, per acabar, tal com està passant als Estats Units, hem de lamentar la destitució sobtada, i sense cap motiu, dels dirigents d’alguns d’aquests organismes independents, quan publiquen xifres o informes, que no s’ajusten amb la doxa oficial i que no són, doncs, del grat dels governants.

Molts pensaven, uns anys enrere, que els valors democràtics no serien mai més posats en entredit. Forçós és constatar que no és així i, per tant, és necessari i obligat oposar-se a aquesta manera de governar, que caracteritza un retrocés històric força preocupant.