Contacontes

El canvi era imperceptible però tot i així ens l’explicaven: estimats visitants, estem introduint canvis a les sales 64 a 78 i provant petites variacions en l’ordre de la visita. De sobte, la fascinació. Quants anys deu fer que barrinen aquests canvis? Quanta gent va intervenir en la decisió? De què anaven les discussions? Un cop llegit el rètol, em va interessar molt més la decisió que el resultat. Imagina’t poder ser el conservador, la directora o la comissària d’un dels principals museus de civilització del món o d’una gran exposició i tenir el poder de decidir que a partir d’ara la història del món la presentarem així o que l’Índia i la Grècia clàssica ja no ocuparan ales totalment oposades de l’edifici sinó que les llegirem en paral·lel o que posaràs Rembrandt, Canaletto i Sorolla de costat perquè t’imagines que fas de comissari l’any 8284 i el fet que els tres pintors siguin de segles diferents se te’n refot perquè el que ens vols explicar en aquella sala és que hi ha obres amb tanta llum que les podríem veure fins i tot un dia d’una gran apagada. Explicar grans històries. Tenir incidència de com explicar grans històries si més no. Quin privilegi, tu. Un privilegi inaccessible, pensava, encara dins d’aquella catedral del patrimoni. Un privilegi força més accessible, m’esmenava unes hores després al metro de tornada, un privilegi obert a moltes més persones. Explicar històries. No és res més que això i, alhora, és tot això. Explicar històries ben explicades i, sobretot sabent per què les expliquem com les expliquem, per què comencem per on comencem, per què fem una marrada sense cap sentit aparent, per què ens aturem en aquell personatge i per què passem de llarg d’aquell altre grup, per què ho hem partit tot en sis capítols i no en vuit… Explicar històries és un privilegi, és un superpoder i és divertidíssim tot i que de vegades ens n’oblidem a causa de la grisor de la còmoda rutina burocràtica o del dictat de la també comodíssima intel·ligència artificial i passem a ser aplicadors de consignes o cuiners de termomix en lloc de contacontes. Molt bon inici de curs escolar a tots els mestres i professores que un any més fareu de comissaris d’exposició dels nostres fills, especialment a aquells que no us oblideu que teniu un superpoder, que sou contacontes.