Ucraïna i Gaza (II)
La llibertat és la nostra norma de govern en la vida pública, i en el comerç ordinari de la vida no ens mirem amb recel, ni ens irritem amb el veí si fa el que li plau, ni li fem cara de retret, que no perjudica, però dol. Sense molèstia en les nostres relacions privades, per respecte complim amb exactitud les disposicions públiques obeint sempre les autoritats i les lleis, principalment les establertes per a protegir els que sofreixen injustícia i les no escrites, la transgressió de les quals porta el menyspreu general...
Atenes, la nostra ciutat és oberta a tothom i mai no expulsem un estranger o el privem d’aprendre o de veure alguna cosa, el coneixement de la qual, si no es manté secreta, pot ésser d’utilitat a un enemic; perquè no confiem tant en els armaments i en les estratagemes com en el coratge que neix de nosaltres mateixos a l’hora d’actuar... Ens servim de la riquesa més com a oportunitat d’acció que per a presumpció de paraula. La pobresa entre nosaltres no és considerada humiliant per a ningú; l’humiliant és no fer res per defugir-la. Els nostres ciutadans es preocupen igual dels afers particulars que dels públics, i en altres que es dediquen a llurs oficis particulars es troba una idea suficient de la política. Perquè som els únics que tenim el qui no pren part en els afers públics, no per un tranquil, sinó per inútil; nosaltres personalment almenys jutgem o estudiem amb cura els assumptes, perquè creiem que no són les paraules que perjudiquen l’acció, sinó el no informar-se prèviament per la discussió abans de fer el que cal. També en això som superiors, perquè som atrevits i alhora calculem a fons el que anem a emprendre, mentre que en els altres la ignorància produeix audàcia i el càlcul irresolució...
En una paraula, afirmo que Atenes és en tot l’escola de Grècia... Tal és, doncs, la ciutat per la qual aquests han lluitat i han mort heroicament, per no consentir que els fos arrabassada; i tots els qui quedem és natural que estiguem disposats a sofrir per ella...
(Acabaré el pròxim dia. Tucídides va escriure la Història de la Guerra del Peloponès ahir i ja fa 2.500 anys. En aquella Atenes jo hi era, i tu, benvolgut lector, també. No podem perdre les arrels.)