Cramea/Iconic
El centre emissor de Sud Ràdio, inaugurat l’any 1964 al port d’Envalira, es va tancar l’any 1987 i va ser cedit al Consell General en compliment dels contractes de concessió. Les ràdios històriques –Ràdio Andorra i Sud Ràdio– van competir per l’audiència i van ser causa de conflictes quasi permanents entre el Consell General i els coprínceps. El periple radiofònic andorrà s’iniciava amb Ràdio Andorra i dues dècades més tard apareixia en escena Andorradio: ambdues formen part de la memòria històrica i estan associades als grans canvis que visqué el país al segle XX.
El Govern, l’any 2016, va atorgar una concessió per transformar l’edifici de Sud Ràdio en un centre esportiu d’alt rendiment en alçada, amb el suport del sector públic. El projecte Cramea/Iconic, declarat d’interès nacional, amb capacitat per a 180 esportistes d’elit que vulguin entrenar en alçada, preveu bastir 86 habitacions, tres restaurants, una zona esportiva, una zona mèdica i de recuperació i altres espais polivalents. Amb un pressupost inicial de 22 milions, que s’ha duplicat, i amb previsió de ser operatiu enguany, no és evident que esdevingui una realitat a causa dels greus problemes de finançament amb què es troba. El comú d’Encamp ha aportat un milió i mig, rescabalat pel Govern, per a un nou vial d’accés, més 1,4 milions compromesos, destinats a garantir serveis bàsics d’aigua potable i clavegueram, en què la societat adjudicatària participarà amb 300.000 euros. Si el projecte fracassa, l’única obligació dels concessionaris és deixar el terreny i les instal·lacions en el seu estat original. Mentre que al comú li preocupa la lentitud del projecte, el Govern confia que el centre d’alt rendiment acabi sent una realitat i redreci la situació aquest any.
Fa uns anys vaig tenir el privilegi de viatjar en el temps amb motiu d’una visita al centre emissor de la mà de Jordi Font. Les instal·lacions estaven com quan es van tancar l’any 1987, feia la sensació que el temps s’hagués aturat. Sap greu que un edifici com el de Sud Ràdio, testimoni d’una bona part de la història del segle XX, període de canvis socials, econòmics i polítics, no hagi tingut un destí més en consonància amb un equipament cultural al voltant de la radiodifusió, però, potser és que no era possible.