El bosc no es gestionarà sol

Sovint, a les converses de poble i a les tertúlies del cafè, es repeteix una idea que sembla incontestable: que no es pot gestionar el bosc perquè “l’Administració no ho permet”. És un recurs fàcil, una excusa que circula de boca en boca, especialment entre pagesos i gent vinculada al món rural. Però la realitat és una altra, i cal dir-la clarament: la responsabilitat de la gestió forestal recau, principalment, en els propietaris particulars. Al Pirineu i arreu.

Més del 70% dels boscos a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol són privats. A França, la proporció és similar. En canvi, a Andorra, la major part dels boscos és de propietat comunal, gestionats per cada comú. Sigui quina sigui la titularitat, el que compta és la proximitat: el futur dels nostres boscos no depèn tant de les lleis i reglaments com de la voluntat i la capacitat de qui en té les claus, ja sigui un petit propietari o una administració local. És aquí on cal posar l’accent: la responsabilitat és local, i la inacció també.

És cert que hi ha restriccions. La biodiversitat i la prevenció d’incendis imposen calendaris i limitacions. No tot es pot fer quan a un li vingui de gust –el que per a alguns és un sinònim de llibertat, mal entesa–. Però això no vol dir que “no es pugui fer res”. Al contrari: amb una planificació adequada, amb coneixement tècnic i respecte a les normatives, hi ha dotze mesos de feina possible al bosc. El que cal és passar del discurs victimista a l’acció responsable.

I aquí hi ha una oportunitat immensa. En un moment en què molts joves marxen dels pobles per manca de perspectives, la gestió forestal pot ser un camp de treball i d’empresa amb recorregut. Parlem de crear petites empreses, cooperatives o projectes d’emprenedoria que ofereixin serveis integrals de prevenció d’incendis, manteniment i aprofitament sostenible dels boscos. Empreses arrelades al territori, amb joves formats i motivats, capaços de transformar una obligació legal i moral en una oportunitat econòmica i social, mantenint els pobles vius.

Si deixem que la responsabilitat forestal quedi diluïda en la queixa permanent contra “l’Administració”, només aconseguirem un bosc molt inflamable. Si, en canvi, assumim que els boscos són una propietat a gestionar, estarem posant la primera pedra d’una economia verda, viva i pirinenca.