Veus autoritzades (4): desterrats

“El Saïd S. Es trobava al cor de la ciutat quan l’estrèpit de les bales i l’explosió dels míssils va omplir el cel de Haifa. Al migdia encara no s’ho creia, que fos l’atac final. Va provar de tornar a casa amb cotxe, però aviat va veure que era impossible i va voler travessar a peu l’avinguda que duia al barri de Halissa, on vivia. Però els combats ja s’havien estès i començaven a veure’s moviments d’homes armats que afluïen dels carrers a les vies principals i a l’inrevés, complint les ordres que rebien a través d’altaveus instal·lats a totes bandes. Al cap d’una estona el Saïd es va adonar que avançava sense rumb i que tots els carrerons, tallats per barricades, tiroteigs o soldats, el duien sense voler-ho ell cap a una sola direcció. Cada vegada que provava de retrobar el camí, cada vegada que escollia un nou itinerari, es trobava impel·lit per una força involuntària cap a aquella altra destinació: el mar. [...] Tot semblava indicar que l’empenyien cap al port. Tots els carrers que confluïen a l’avinguda principal estaven tallats, cada vegada que provava de ficar-s’hi per tornar a casa n’era expel·lit amb violència: aquí a punta de fusell, allà a punta de navalla. El cel s’encenia amb el foc de les bales, dels morters i de les bombes més o menys properes, i era com si aquell clamor empenyés la gent cap al port. Tot i que era incapaç de concentrar-se en res, veia la multitud que anava creixent a cada pas. La gent sorgia de les travessies a la gran avinguda que duia cap al port. Homes, dones i nens. Uns carregats amb el que havien pogut arreplegar, d’altres amb el que duien posat, plorant o taciturns, obrint-se pas enmig d’aquella confusió eixordadora. El Saïd es va perdre en aquella marea humana que l’empenyia cap endavant, fins a no ser amo de les seves passes. Encara se’n recordava, de com va ser arrossegat cap al mar.”

A Retorn a Haifa (editat en català per Club Editor, amb traducció de l’Anna Gil Bardají), en Gassan Kanafani ens narra l’inici de la Naqba o com en Saïd i la Saifa van ser desterrats de Haifa i desposseïts de casa seva l’abril del 1948. Setanta-set anys més tard, davant del mateix mar, tan sols uns quilòmetres més al sud, avui mateix són els Saïds i les Saifes de la ciutat Gaza qui són massacrats o expulsats. La Naqba es completa.