Veus autoritzades (3): el deure d’informar
“Molts dels nostres col·legues periodistes han perdut les seves famílies, els seus amics i éssers estimats. Especialment al nord de Gaza, vam quedar totalment aïllats del món exterior. Era difícil enviar qualsevol contingut. Havíem de dirigir-nos a zones molt perilloses per transmetre. Vam dormir als hospitals, en refugis, als carrers i a les autopistes, vam dormir dins de vehicles. Vam ser desplaçats més de 20 vegades. La feina és contínua. No dormim durant dies a causa dels bombardejos continus. Sovint és difícil arribar al lloc d’un incident perquè no hi ha vehicles disponibles. De vegades, passem dies sense trobar ni un sol àpat. Ens traslladem d’un lloc a un altre per intentar trobar amb gran dificultat alguna cosa que hauria de ser fàcil. Tot és extremadament car al nord. I això és només una petita part del que podem registrar, del que podem dir, del que podem documentar. Estem parlant de més de 330 dies d’aquesta guerra i els bombardejos i les massacres continuen constantment. I, malgrat totes aquestes dificultats, els periodistes continuem cada dia i cada hora informant del que està passant. Això és el que ens fa continuar, que aquesta és la nostra causa. És el deure del món veure i presenciar el que estem documentant i del que estem informant. Potser el món no actuarà, potser el món no ens ajudarà: cada vegada que documento una massacre o un bombardeig, penso que potser a través d’aquesta imatge la guerra podria aturar-se. Això ens impulsa a continuar amb la nostra cobertura fins al nostre darrer alè. Per descomptat, l’ocupació israeliana ataca deliberadament els periodistes de manera contínua i ara estem parlant de prop de 180 periodistes que han estat objectiu a Gaza. L’ocupació israeliana no vol que la imatge es faci pública, no vol que es corri la veu, no vol que documentem els crims que està cometent contra el nostre poble. Podríem ser objectiu i bombardejats en qualsevol moment, però la nostra situació és la mateixa que la de tot el nostre poble, la mateixa que la dels homes, dones i nens que estan sent martiritzats a cada moment a Gaza.”
La setmana passada, l’IDF va assassinar el periodista Anas al-Sharif. Ara fa un any, ell mateix reflexionava, en una entrevista a Drop Site (editada per motius d’espai) sobre les riscos i la importància de fer periodisme des de Gaza.