Un amor boig de què no soc capaç
L’antropòleg i filòsof René Girard assegura que el desig és mimètic. Com que tendim a cobejar el mateix que el veí, el conflicte està servit. Les nostres rivalitats mútues multipliquen els ressentiments, i sempre plana l’amenaça que les tensions acumulades es resolguin a garrotades. Per no caure en l’autodestrucció fratricida, la comunitat sol descarregar la ira col·lectiva sobre una pobra víctima innocent, a qui el grup atribueix falsament la causa de tots els mals. L’assassinat o l’explusió del boc expiatori restaura momentàniament la pau social i el cicle mimètic torna a començar. L’historiador Léon Poliakov va estudiar la influència d’aquesta causalitat diabòlica en la història de les persecucions.
Què pot aturar aquesta roda monstruosa? A l’inici de l’assaig Veig Satanàs caure com el llamp, Girard es fixa en l’últim dels Deu Manaments revelats per Déu a Moisès al cim del mont Sinaí: no desitjaràs els béns del teu proïsme. El darrer dels preceptes, argumenta el pensador d’Avinyó, vol tallar d’arrel aquell desig responsable de totes les violències reals i potencials, aquella pulsió possessiva que, si no es limita, mena necessàriament a la guerra de tots contra tots. Vol, si em permeteu l’expressió, posar pals a les rodes.
Però amb prohibicions i lleis no n’hi ha prou, encara que siguin el punt de partida necessari. Segons Girard, l’única sortida no violenta del cicle mimètic és la imitació de Jesús. Sí, ho heu llegit bé. I quin és el desig de Jesús? Fer la voluntat del Pare, és a dir, estimar la humanitat incondicionalment. I, si cal, entregar la pròpia vida pel bé integral de l’altre.
El missatge de Jesús és d’una radicalitat inigualada per cap moviment revolucionari. Nietzsche deia amb sarcasme, i no sense un punt de raó, que només hi ha hagut un cristià en tota la història, i va morir a la creu. Però ara que tornen les persecucions col·lectives (no fa ni un mes de les caceres de moros de Torre Pacheco) crec que aquest amor boig és més necessari que mai. L’amor de qui està disposat (i jo reconec que no en soc capaç) a aturar les pedrades de la turba amb el propi cos.