La veritat

Benvolgut lector, la pregunta que et faig et pot semblar desconcertant i fora de lloc: estàs segur que ara llegeixes aquesta columna? És veritat que avui és dimecres? És un fet verificable que llegeixes el que he escrit? Vivim temps i espais complexos i confusos. Vivim ja en una molt avançada crisi epistèmica. És a dir, en el món dels fets alternatius sense necessitar cap evidència fàctica, en el món de la impossibilitat de distingir entre veritat i mentida, en un món en què cada dia es fa més difícil tenir una visió consensuada sobre la realitat. En el fons i en una sola pregunta: quina és la nostra relació amb la veritat? Es va imposant una relació oberta amb la veritat, vivint en bombolles de filtres, en tota mena de creences i, atordits ja, acceptar que tothom pot estar mentint-nos. “Las ideas se tienen, en las creencias se está”, va escriure Ortega y Gasset.

“No hi ha gana a Gaza”, afirma una vegada i una altra l’impresentable primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu. Quins pebrots! Es va estenent la creença que la veritat és allò que hom sent com a vertader i així contradir la veritat dels fets verificables. Potser caldria, a l’escola, tornar al pensament grec en tots els seus moments diferents de l’esperit, especialment en el seu període central del segle IV aC –Plató i Aristòtil– quan s’inicia la crisi de la polis, abans de la seva decadència absoluta, conseqüència de la derrota a les guerres del Peloponès. Els moments s’assemblen. Esparta torna avui a guanyar. Ens pertorba, perdent la serenitat i el cap. Com Netanyahu pot mentir així? Vol fer beure a galet tota la comunitat internacional a l’estil de la nova pax americana de Trump? Precisament Netanyahu, no té ja memòria de la fam com a arma de guerra? Li sona el gueto de Varsòvia?

No ens resignem. La veritat existeix. Som, aquí i ara, a l’estiu. Avui és 6 d’agost. A Gaza hi ha fam, un crim condemnable i un mètode de genocidi segons el dret internacional. I avui, amb paraules de l’abatut i deportat profeta Ezequiel, des de Babilònia, “per a tot aquell que té ulls per a veure-hi i no hi veu, i orelles per a escoltar i no escolta”, ja arribem tard en el fracàs moral internacional més gran de la meva generació.