Ressorgir

A l’esport, igual que a la vida, perquè tot no deixa de ser el mateix, molts cops ens hem d’endur una clatellada (dura, habitualment) per reaccionar i fer-nos més forts. I a l’esport del país en tenim moltíssims exemples. Li va passar al MoraBanc Andorra, que quan semblava ja totalment instal·lat a la part mitjana-alta de l’ACB va acabar caient a l’infern de la LEB després d’un mal any. Lluny de fer trontollar el projecte, aquest cop va fer-lo encara més fort. El club va augmentar el nombre de socis, i tot i passar de rebre al Pavelló Toni Martí el Madrid o el Barça, a veure l’Iraurgi o l’Almansa, l’ambient als partits va seguir sent de luxe, amb la parròquia fent-se encara si cap més seu l’equip. També ha sabut ressorgir com gairebé ningú Joan Verdú. Després de trinxar-se els genolls no sé quants cops, la seva ambició, tossuderia i feina van portar-lo a pujar al podi a la Copa del Món d’esquí alpí. Una fita que semblava totalment impossible d’aconseguir pels nostres esportistes de la disciplina reina de l’hivern (no oblido Lluís Marín, que va fer-ho dues vegades en surf de neu). I no tan sols va aconseguir-ho una vegada, sinó dues. I segur que en vindran més i arribarà la tan desitjada primera victòria per al país.

I l’exemple més recent ha estat el de l’FC Andorra. Perquè després d’una trajectòria fulgurant des de l’arribada de Piqué i els inversors nacionals, més d’un pensava que baixar a Primera RFEF seria el principi del final. Res més lluny de la realitat en un any que va acabar amb més de 4.000 aficionats a l’Estadi de la FAF per veure el partit d’anada del play-off. Una dinàmica que ha seguit en aquesta primera campanya d’abonaments amb el 90% dels socis del club renovant el seu carnet i il·lusionats davant d’una temporada que està a punt de començar malgrat la incertesa que hi ha hagut, per exemple amb el tema d’on podria jugar l’equip els seus partits (aprofito per agrair des d’aquí a totes les parts haver arribat a una entesa, ni que sigui per la salut mental dels periodistes esportius del país). En resum, i perdonin per la frase de llibre barat d’autoajuda, quan rebin una hòstia (esperem que no literal) pensin que estan més a prop de ressorgir.