Art i censura

En aquest espai he lamentat, repetides vegades, l’obligació que els mitjans i les xarxes ens imposen, o sigui la d’opinar dins la immediatesa, amb relació a uns esdeveniments o unes declaracions públiques. I encara que no sigui sempre fàcil, intento, per la meva part, defugir de qualsevol reacció epidèrmica, exagerada, en relació amb unes o altres actuacions que poden semblar a primera anàlisi, força criticables. Per aquest motiu, he considerat oportú deixar passar uns quants dies abans de valorar la censura i posterior intent de manipulació informativa relativa a l’exposició de l’art prohibit, organitzada a Escaldes-Engordany. Censura innegable, atès que es va anul·lar aquesta mostra, per mandat imperatiu d’una única elegida que va menysprear així la feina dels seus equips culturals. Val a dir que sorprèn que, tot i la sensibilitat evident d’aquesta activitat, ni s’havia cregut oportú analitzar detingudament la llista d’obres a exposar, entregada quatre mesos abans de la inauguració. I no fa falta recordar que no era cap secret per ningú que les obres ja havien estat víctima de censura, atès el contingut, que alguns consideren polèmic.

A sobre, s’ha volgut fer creure que aquesta anul·lació seria deguda a un motiu de seguretat nacional, quan es tractava únicament i exclusivament d’una decisió individual, que ataca frontalment la llibertat d’expressió. En efecte, tal com ho van denunciar, amb valentia, els mitjans de comunicació, se’ls va intentar induir a disfressar la veritat. Sorprèn també la moderació de la reacció d’alguns partits polítics de casa nostra, amb l’excepció destacada d’algunes personalitats públiques, que es van pronunciar de forma unívoca i de forma contundent, igual, s’ha de notar, que nombrosos artistes. Sembla, a més a més, que no seria la primera vegada que, a Andorra, es practica un acte de censura tan greu per part d’un representant de l’autoritat pública, la qual cosa només podem lamentar. Per acabar, no fa falta ser coneixedor de la cultura francesa per entendre que tal actuació és totalment antinòmica amb un dels més importants dels seus principis fonamentals, la llibertat d’expressió, que és del tot indivisible.