Excuses a l’entorn d’un genocidi

Fer aquesta columna d’avui és una merda. I no fer-la també ho és. Avui us anava a comentar quatre coses sobre l’Andrea Fuentes i la importància d’atrevir-nos a provar models alternatius, però si us anava a parlar d’això és només perquè fa mesos que em prohibeixo escriure del genocidi que l’Estat d’Israel està perpetrant a Gaza. I m’ho prohibeixo per tota una mena d’excuses que no sé si tenen més o menys sentit que la seva alternativa. Perquè quan m’hi poso, em sento un oportunista més preocupat de salvar-se a si mateix que d’aportar a la causa o a la comprensió de la cosa. Perquè em dic que el que diré serà insignificant. Perquè no sé què dir. Perquè si m’hi refereixo una setmana sí però una altra no, sembla que només mereixi un cas intermitent. Perquè tot i haver-me documentat molt sobre el conflicte des de fa dècades i tot i haver-ho fet per fonts molt diversos, soc un absolut ignorant del que hi passa. Perquè no sé fins a quin punt tinc legitimitat a parlar-ne des d’aquí (potser l’únic acceptable seria cedir la columna a veus silenciades). Perquè escric a la premsa local. Perquè parlar cada setmana del mateix és periodísticament insostenible (encara que aquest genocidi sigui la notícia que mereix més espai cada setmana). Perquè parlar sempre de Gaza pot acabar silenciant altres conflictes, altres massacres, alguns dels quals conec (però tampoc no en parlo) i d’altres no en dec tenir ni la més mínima consciència. Perquè de vegades desconnecto del que hi passa, d’altres cops no tinc temps per contrastar dades i d’altres, encara, em fa mandra haver de polir tant la columna perquè no la manipulin els negacionistes del genocidi, que també tenen el seu sac ple d’excuses, fins i tot pitjors que les meves. De manera que l’opció fàcil és no fer aquesta columna. I també és facilíssim fer-la. I fer un tuit o una story i dormir tranquil a la nit i acte seguit marxar de vacances. És la merda dels genocidis i d’aquests temps de conformisme, d’inacció i d’hipocresia. Aquesta columna és hipòcrita, i tant que ho és. I segurament està feta per salvar-me. Però hi ha cops en què no dono per a més i només tinc ganes de cridar que s’acabi d’una puta vegada aquest genocidi i l’ocupació de Palestina i que jutgem d’una vegada tots els responsables.