Vacances

Me’n vaig uns dies de vacances, i espero tornar a les pàgines del Diari d’Andorra l’última setmana d’agost.

Aquest any lectiu, no natural sinó de temporada diguem-li escolar, futbolística o de qualsevol altre tipus, vull dir de juny a juny, ha estat difícil.

Dos problemes de salut, un em va passar a Andorra i l’altre, a Barcelona. M’han tingut, com aquell que diu, a la corda fluixa i he vist, fent servir una altra dita, les orelles al llop. Ara ja estic bé, i l’experiència imagino que suma. Per naturalesa em considero optimista.

Els que són al meu costat ho han passat malament, a nivell psicològic potser pitjor. Sentir que qui estimes se’n pot anar, viure unes hores en la incertesa provoca molt de neguit, no sols en el moment, sinó també més tard quan el patiment et passa factura.

Durant les hores dolentes he après allò que tothom que ho passa, pensa i acostuma a saber. Afortunadament, el món que ens ha tocat viure, en què visc, és un lloc en el qual disposem de molts privilegis. Estem rodejats d’àngels de carn i ossos, de metges, infermeres i personal d’hospital i ambulàncies, de professionals que no sols et salven la vida sinó que et fan creure que tot anirà bé. Sentir aquestes veus en els moments més difícils et reconforta.

Després penses: soc aquí, he tingut sort d’haver nascut a Andorra, estic ben tractat, cuidat i alimentat... I, en canvi, a uns centenars de quilòmetres el món s’enfonsa, les bombes cauen, la gent pateix fam i la mort s’escampa.

És una sensació terrible.

Aquesta mateixa columna porta un títol enganyós. “Vacances”! Quin privilegi! Quin plaer poder fer-les i poder explicar-ho!

Abans d’anar-me’n, em queden unes poques línies. Prou per recomanar un parell de llibres per a l’estiu. Del primer ja n’he parlat d’altres vegades, l’amistat de quatre amics a Tan poca vida, una novel·la de Hanya Yanagihara, la millor que vaig llegir a finals de l’any passat i que m’ha deixat orfe de bona literatura. I, d’aquest any, també en vaig parlar en una altra columna: el descobriment del desaparegut escriptor nord-americà Charles Williams, un mestre de la novel·la negra, amb obres com La llarga nit del dissabte o L’escull de l’escorpí.

Bones vacances, si tenen la sort de poder gaudir-les, i fins aviat.