El jurament (i II)
En el disseny que Fiter i Rossell va crear de tota la cerimònia, coneguda la coronació d’un nou rei de França, el síndic li ha de dirigir una “carta gratulatòria” implorant la seva protecció i demanant la confirmació de privilegis. Igualment en una nova elecció de bisbe d’Urgell. A la “carta gratulatòria” hi afegeix, però, aquesta particularitat: “La més curta que se puga, evitant tota prolixitat...” Fiter continua l’exposició, amb tot detall, des de la rebuda del nou bisbe a la frontera, a la vila d’Andorra i a Ca la Vall fins a la tornada cap a la Seu. Criden l’atenció la quantitat de descàrregues d’armes de foc que es fan a ordres del batlle. N’he comptat en 6 ocasions: a la frontera, a la primera parròquia, en arribar a Andorra la Vella, en passar davant l’església, a Ca la Vall una vegada confirmats els privilegis i, finalment, al comiat a “la ratlla de la Vall”. Enguany vam ser més sobris: sometent, policia i honors militars a la plaça del Consell amb 21 salves en homenatge al nou cap d’Estat.
Fiter fa una atractiva descripció de tot el camí i dels passos amb les seves alternatives. No deixa res a la improvisació i va qualificant els fets. Així, abans de la confirmació dels privilegis, l’orador, a Ca la Vall, “natiu si pot ser de les Valls”, recitarà l’oració aclamatòria, en llatí, de benvinguda i gratitud “en nom de tot lo Consell i Comú de la terra d’Andorra”. L’oració “ha de ser breu però ben llimada i eloqüent”. Una vegada confirmats els privilegis, el Comú de les Valls acostuma oferir als senyors bisbes un dinar, no solament “per ser jurats prínceps, sinó també totes les demés vegades que venen, encara que sia per fer la visita de les esglésies... (com no sien estes vingudes més d’una vegada en lo any)...” Llest i perspicaç, Fiter. Un clar parèntesi de precisió! Com quan afirma que el regal de 25 peces de plata es presentin en un tassó “en moneda de plata menuda perquè facen bulto”. Ja al segle XVIII la presentació tenia la seva importància!
Andorra ha acollit els últims 20 bisbes d’Urgell amb aquest protocol, més en part que en tot, amb ganes de fer les coses bé i no a la babalà. Cadascun d’ells va iniciar una nova etapa en la història d’Andorra. Per molts anys!