De cos només en tenim un

Durant aquest mes de juny, i, deixant enrere les pluges del mes de maig i les que encara ens segueixen remullant, hem hagut de suportar uns primers dies intensos de calor per als quals tots els governs i també institucions sanitàries ja han pres mesures com cada any per protegir-nos. Però què és el que passa al nostre cos per haver-nos de protegir?

El nostre cos es manté estable en una temperatura corporal entre els 36,1 i 37,2 graus, amb uns mecanismes de regulació interns que de manera automàtica anem activant per mantenir-nos estables, i que ens avisa si sortim d’aquests marges establerts. En situacions d’excés de calor extern, aquesta regulació tèrmica es desestabilitza i és quan en el cos s’activen diferents signes d’alarma, amb el perill que no tinguem retorn a la normalitat.

Per una banda, podem sofrir d’acalorament, sobretot a la zona de la cara, quan ens posem vermells, com si tinguéssim febre o haguéssim fet esport. Però podem també sofrir una pujada de la temperatura corporal deguda a l’excessiva calor exterior, cosa que anomenem cop de calor. O podem també sofrir una insolació per culpa d’una assolellada forta, que ens desencadeni greus trastorns cerebrals.

En definitiva, s’espera un estiu amb altes onades de calor intens, i de cos, recordem, només en tenim un. Prenguem totes les mesures que siguin necessàries per cuidar el nostre cos. Apliquem el sentit comú i cuidem-nos amb seny, perquè pugui el nostre cos continuar mantenint-se estable en la nostra temperatura corporal.

Allunyem-nos del sol abaixant les persianes i refrescant la temperatura ambient quan el sol cau de valent, portem aigua, roba lleugera i gorra, fem àpats lleugers, tinguem una especial cura dels nostres padrins i familiars que puguin ser més fràgils, i valorem si val la pena posar en risc el nostre cos, o és millor aplicar mesures bàsiques de protecció i prevenció fàcils d’aplicar. Bon estiu!