Ecologia i orografia

Des de fa uns anys, s’intenta implementar a Andorra l’ús de la bicicleta. Tot i la dificultat de la tasca, diferents empreses es dediquen al lloguer d’aquests vehicles, a la imatge del que sol passar en les grans capitals europees. En efecte, a casa nostra, fins ara, aquest projecte no ha obtingut ni tampoc aconseguit l’acollida i l’èxit que les administracions públiques haurien desitjat. S’ha hagut de suprimir, ja fa temps, les estacions instal·lades en les parròquies altes i qualsevol que es passeja regularment per la vall central pot constatar que no hi ha cap pista dedicada a aquest ús que sigui a prop del col·lapse. Estem, doncs, encara molt lluny dels embotellaments que s’han conegut i patit, encara fa poc, a la Xina, amb innumerables bicicletes que de bon matí envaïen els carrers. Cal acceptar que això és, en gran part, degut a l’orografia del nostre país, atès que si bé no costa gens anar del Port d’Envalira a Andorra la Vella, el trajecte invers és molt més feixuc. I l’electrificació d’aquest mitjà de transport no apareix tampoc com una solució suficient per atreure els usuaris. Ara bé, no ens n’hem d’estranyar. El mateix fenomen s’està constatant a les grans ciutats que presenten una orografia més o menys del mateix tipus que la nostra. Així, a París, quasi totes les bicicletes es desplacen en camioneta, des del centre de la ciutat fins a la Butte Montmartre o al Sacré-Coeur. En efecte, pocs turistes s’atreveixen a enfilar-se per la mundialment coneguda Rue Lepic, que presenta un pendent que es pot qualificar de respectuós. Una altra cosa és que els mateixos turistes s’engresquen amb la baixada que els porta fins al mateix centre de la ciutat. Únicament els esportistes de nivell s’atreveixen a aquest exercici de pujada, tal com ho van demostrar, amb gran èxit de públic, els recents Jocs Olímpics. Val a dir que aquest espectacle es reproduirà, d’aquí a uns pocs dies, en l’última etapa del Tour de França, que, avui dia, està visitant la ciutat veïna i amiga de Tolosa. Per la qual cosa, hem de concloure que, tot i la similitud en la seva fonètica, els termes orografia i ecologia són del tot antinòmics. Almenys per als ciutadans poc acostumats a l’exercici físic.