El juny
Fa anys que me n’adono. El mes de juny és quan passo més temps llegint filosofia. Clar, des que vaig deixar de fer classes al Sant Ermengol. Cada any paro esment, per la premsa, als exàmens de selectivitat. M’interessen les preguntes i autors que han caigut. Sempre surt Descartes o Hume o Kant. Enguany un article a El País de la gran Irene Vallejo, autora de L’infinit dins d’un jonc, aquell magnífic repàs de la història dels llibres. Els llibres ens fan. Soc el que he llegit, en la mesura que els llibres m’han ajudat també a decidir en el camp de les relacions afectives, laborals o polítiques dins del meu marc vital, i la filosofia ha estat la meva matriu d’estudi com ho va definir Ortega. Ui! Toquem ara el moll de l’os. Què és allò que en diem jo? Què és la consciència? Al costat de la filosofia, la metafísica i la religió hi ha també avui la neurociència, que intenta bastir una teoria general de la consciència. A la recerca del misteri del jo. Creiem que el nostre jo és qui percep el món, però la realitat és que el jo és una percepció més, cosa que fa que no veiem les coses com són, les veiem com nosaltres som, tal com va dir l’escriptora Anaïs Nin. Es el món de la filosofia. Un món apassionant des dels grecs, des de Minos i Micenes fins avui. Tres mil·lenis que ens fan poder dir que “tots som grecs”. S’hi basa tota la nostra civilització. La filosofia, el fet de fer servir la raó per explicar la nostra naturalesa i la nostra existència. Potser, com diu Norbert Bilbeny, “Sòcrates era un torracollons”, però Sòcrates buscava la veritat perquè deia que la veritat era la mesura de totes les coses. Sòcrates fou un ciutadà valent. Filosofar era tenir la ment oberta, ser crític i estar disposat a fer preguntes. També, en els grecs, hi ha els principis de les matemàtiques i la concepció del mètode científic. I la democràcia, la idea que el poble és sobirà i la seva idea d’igualtat davant la llei, base de la llibertat política... I fins avui.
Potser, avui, ja no ens en sentim. Vivim enmig de guerres, locals i mundials alhora. Vivim enmig d’un soroll permanent i, probablement, estrangers tots a casa nostra. Perduts. Taüls.
El juny. La llum hauria de començar a vèncer la foscor.