Pere Lluís Font

Potser el nom, a la majoria, no us digui res. És el primer filòsof que guanya el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, rebut al Palau de la Música de mans del filòsof Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural. És un just reconeixement a un filòsof, traductor i teòleg. L’he anat seguint. Pere Lluís i Font, de 91 anys, va néixer a Pujalt, un poblet de dos carrers i 30 habitants, damunt de Sort, al Pallars Sobirà, un pessebre vist a l’altre costat del Noguera Pallaresa baixant del port del Cantó. Hi tinc estius d’infantesa; hi va néixer ma padrina. Pere Lluís estudià al seminari de la Seu. “Els fills de famílies pobres no tenien altra manera de culturitzar-se que anar al seminari”, ha dit aquests dies amb tota la raó del món. També és el meu cas. En una fase crítica del seminari, als anys cinquanta, va marxar a Tolosa de Llenguadoc. Allí es llicencià en filosofia i teologia i, de retorn a Catalunya, es vinculà a la Universitat Autònoma de Barcelona, ensenyant història de la filosofia moderna i filosofia de la religió fins que es jubilà. Potser el seu paper més rellevant, a més de professor, ha estat el de traductor, especialment de Montaigne, Descartes i Pascal –“la tríada de filòsofs que li fan de brúixola”, va dir Antich. Però també de Kant i Spinoza. Ha contribuït, com pocs, en el camp de la filosofia en llengua catalana, editant i potenciant la filosofia en català. Pere Lluís sempre ha tingut present que tot professor de filosofia és també un professor de llengua i sempre n’ha excel·lit en el seu ús. Ha reivindicat, a més, la presència de la filosofia a l’ensenyament, ja que, segons diu, “l’antifilosofia és sempre reaccionària”. Com a obres citaria: Discurs del mètode (1996) de Descartes, les edicions de Pascal: Escrits de filosofia i ciència (2017), Pensaments i opuscles (2021) i Provincianes (2023), i l’edició de la Crítica de la raó pràctica (2003) de Kant. Ha escrit sobre filosofia de la religió, sobre cristianisme i modernitat, sobre Joan Maragall...

Acaba de publicar els Poemes essencials (Fragmenta) de Sant Joan de la Creu. Llegiu-los durant l’estiu. Una traducció bellíssima: “On és que t’amagues, / Amat, abandonant-me en el neguit? / Com cérvol t’esquitllares...”