Els costos del creixement
L’enquesta de la Cambra de Comerç sobre el clima empresarial, del segon semestre del 2024, posa de manifest que l’economia andorrana ha tancat amb un balanç positiu, després de quatre anys consecutius de creixement a un ritme superior al de la zona euro. La construcció i els serveis es mantenen com els motors de l’expansió econòmica, liderada pel sector de la construcció, a causa de l’elevada demanda d’habitatges nous. Tant l’obra nova com el mercat de segona han experimentat un increment important i sembla que la construcció encara creixerà a un ritme elevat durant els pròxims mesos, donat que la meitat de les empreses del sector consideren bona la situació dels negocis, mentre que només el 4% l’ha valorat com a dolenta.
El creixement econòmic s’acompanya de manera indissociable d’una realitat molt dura per alguns sectors de la societat. El cas més paradigmàtic és el dels peruans subcontractats per treballar a la construcció, sovint subjectes a condicions que no sempre respecten els drets laborals. A més, estan sotmesos a uns requisits econòmics per portar la família que, a la pràctica, els impossibiliten el reagrupament familiar. Aquesta fórmula, vista per alguns com la solució per limitar l’augment de població resident, es contraposa a l’atorgament d’un permís de residència als creadors de contingut famosos que opten pels avantatges fiscals d’Andorra, malgrat que alguns han contribuït a desequilibrar el mercat de l’habitatge i a menyscabar la reputació del nostre país.
Sense qüestionar la legislació vigent en matèria d’immigració, és penós assistir a situacions com la dels peruans que han d’abandonar el país per incomplir les condicions econòmiques necessàries per assolir el reagrupament familiar. No s’hauria d’haver arribat a aquest punt, però la voracitat del sector de la construcció ha anat aparellada d’una realitat social, els costos morals de la qual recauen sobre el conjunt de la societat. Alguns promotors no volen renunciar a un creixement continuat i han pervertit el mercat de treball, amb unes mesures que es justifiquen sobre la base d’un creixement sostenible del país, evitant que la població creixi de forma desmesurada. La divisa actual és creixement econòmic i res més, com si s’hagués d’acabar el món.