Llibres per a l’estiu

Hi ha èpoques de la vida en què no encertes els llibres. Portava un any dolent, en què sols una novel·la, Tan poca vida –en vaig parlar en una altra columna–, m’havia arribat a emocionar. Finalment, un dia vaig llegir la ressenya d’un thriller antic, L’escull de l’escorpí, d’un autor per a mi absolutament desconegut, Charles Williams (1909-1975), però que és considerat un dels mestres nord-americans de la novel·la negra. Tot i tractar-se d’una edició del 1975, publicada en castellà per Planeta, la vaig cercar per internet, la vaig comprar i em va agradar molt. Una trama impecable que els recomano si tenen la possibilitat de trobar-la. Després es va fer de nou el buit. No la vaig encertar amb un altre parell de llibres... De vegades llegeixo a la terrassa de casa. Allí hi tenia un parell de novel·les que dormien sobre la taula feia més d’un any. Estaven cobertes de pols i abandonades. Segurament les havia deixat perquè d’entrada no em semblaven atractives o potser massa llargues, de manera que vaig decidir donar-los una altra oportunitat. El primer llibre era Sota les muntanyes de Kolima, escrit per Lionel Davidson (1922-2009). Un altre gran descobriment i un altre gran mestre de la novel·la negra. Bajo los montes de Kolima, publicada en castellà per Salamandra per primer cop el 2016, encara es pot trobar a les llibreries i és probablement el millor thriller que he llegit mai. A l’hora d’escriure la columna, de Lionel Davidson he trobat un altre parell d’històries, ja descatalogades. Una, La rosa del Tibet, l’acabo de comprar per Wallapop. Avantatges del món modern. Almenys serveix per trobar llibres que d’una altra manera serien quasi impossibles d’aconseguir. La segona novel·la que hi havia a la taula, coberta de pols, era La marxa Radetzky, de Joseph Roth. Una novel·la certament estranya, que explica la desintegració de l’imperi austrohongarès i que, si bé em resulta una mica densa, també és veritat que té un ritme i una sensibilitat que acaben per atrapar-te. Per últim, un bon amic em va deixar fa poc una de les novel·les del prolífic escriptor i guionista Santiago Díaz, anomenada Els nou regnes, editada en castellà (Los nueve reinos) per Algafuara. Una excel·lent novel·la que ens explica la història i els orígens de les illes Canàries i, sobretot, de la conquesta de l’illa de Tenerife per part la Corona Espanyola. El llibre és llarg i entretingut. Quatre històries recomanables, idònies per llegir les llargues tardes d’estiu, sota una bona ombra.