Millores laborals necessàries
Andorra és un país per treballar al qual molta gent ha dedicat una part important de la seva etapa productiva. Alguns han retornat al lloc d’origen i d’altres s’han quedat definitivament. Aquest procés començava als anys cinquanta del segle passat, quan els espanyols arribats igualaven la xifra d’andorrans, per superar-los en dècades posteriors. Les circumstàncies de cada època han marcat les millores en les condicions laborals, ben diferents avui de les de fa mig segle. Iniciava els avenços el Consell General que, atenent les demandes del govern d’Espanya, instituïa l’any 1968 un règim de seguretat social obligatori per als assalariats, la majoria espanyols, i voluntari per als no assalariats. De fet, un sector de la població andorrana, amb recursos per afrontar els riscos de malaltia, hospitalització i vellesa, ho considerava un sistema de protecció social per als treballadors estrangers.
La política laboral andorrana ha estat marcada pel context dels països de l’entorn, especialment per Espanya. El reglament de 1978 limitava la jornada laboral a 44 hores setmanals, reconeixia 22 dies de vacances i introduïa el salari mínim interprofessional, mesures que Espanya havia adoptat dos anys abans. L’any 1990, Andorra reduïa la jornada laboral a 40 hores, ampliava el període de vacances a 30 dies naturals i allargava les baixes per maternitat a 16 setmanes. Espanya havia aprovat mesures similars l’any 1982, mentre que a França la jornada de 40 hores ja havia entrat en vigor als anys trenta i amb el nou mil·lenni passava a 35 hores setmanals.
El sistema democràtic afavoreix l’assoliment progressiu de millores i drets socials. Aquest recorregut es tradueix avui en la reivindicació de bona part de la població d’uns salaris dignes, dret a l’habitatge, reducció de la jornada laboral, instauració del teletreball i equiparació de les baixes de paternitat i maternitat. La majoria dels parlamentaris no veuen clara la reducció de la jornada laboral per possibles perjudicis al teixit empresarial. Conciliar la vida familiar amb la laboral i disposar de més temps personal ajuda a ser més feliç i evita malalties físiques i mentals. Reduir la jornada pot ser la fórmula més assequible per pal·liar problemes estructurals de la nostra societat.