Jazz

Un conjunt de músics de jazz a la ciutat de Nova Orleans es disposa per tocar a ritme de swing al bell mig del carrer. Cadascun amb el seu instrument, que domina –sigui un clarinet o una trompeta, una guitarra, un baix o un banjo, un teclat o percussió–, es prepara per donar forma a un seguit d’acords musicals ordenats i encadenats, l’un després de l’altre, per aconseguir un resultat final immillorable, resultat del millor que saben fer, fer lluir els respectius instruments. No tenen director com les orquestres simfòniques; el lideratge és compartit. No parlen, però amb una mirada s’entenen. Tots són virtuosos del seu instrument, ningú critica l’altre, ni trepitja l’altre fent sonar dos instruments alhora de forma dissonant. Tots ells són professionals que basen la relació en la confiança mútua, ja que saben que tots són necessaris i que només tots junts aconseguiran un bon resultat final. Les regles del joc del jazz els permeten ser espontanis: poden parlar llengües diferents sense entendre’s; no els cal parlar. Poden ser capaços de començar plegats i acabar junts allò que s’han proposat: fer-nos gaudir del jazz amb la improvisació i lluïment de l’instrument en un producte final... El mateix passa amb les organitzacions de qualsevol empresa, amb grups de professionals altament qualificats, sigui amb l’expertesa de base universitària, sigui amb estudis de postgrau, que el seu objectiu sigui assolir processos de manera excel·lent. En aquests equips de treball el lideratge ha de complir uns requisits bàsics: el primer és la confiança vers els professionals de l’equip en la seva dedicació, expertesa, professionalitat i compromís. El segon és la sensibilitat per detectar buits de formació o estats d’ànim que poden alentir el procés de producció i posar tots els elements possibles per reconduir aquesta situació. El tercer és la capacitat del líder per aprendre, per mostrar també les seves mancances i poder corregir-les. Un líder que no coneix el procés ni té capacitat per aprendre, no és un bon líder. I, finalment, el quart, saber compartir els resultats obtinguts, cercant punts de millora que repercutiran a millorar tot l’equip. Només després l’equip seria capaç, amb els ulls tancats, d’obtenir bons resultats en la tasca diària. I la seva música serà brillant, barrejant el so del vent, la corda i la percussió en un entorn de confiança, sensibilitat, aprenentatge continu i excel·lència en el resultat.