Fent memòria

Ja han passat cinc anys. Des de l’acabament del confinament que va assetjar una gran part del nostre planeta. Certament, tots ho recordem, però amb una amnèsia parcial. Així, sembla com si haguessin passat més anys, des que molts de nosaltres vam descobrir que existia un animal anomenat pangolí. Se li va imputar aleshores una responsabilitat que avui dia no queda encara demostrada del tot. Fou el moment també que la ciència va fer alguns passos de gegant, amb la difusió de noves vacunes, que fins aquell moment eren encara estudi de laboratori. També va aparèixer, aleshores, un moviment antivacunes que ens volia convèncer de la perillositat que això podia representar per a la salut humana. Aquestes advertències anaven complementades per uns raonaments que semblaven, a l’evidència, del tot complotistes. Tot i això, la polèmica sorgida únicament i exclusivament de dotze persones va agafar força i inclús es va amenaçar els polítics i els científics que, davant el drama que es perfilava, s’hauria d’instituir un nou Tribunal de Nuremberg. Avui dia, el balanç de l’administració d’aquestes vacunes és indiscutible. A part de pocs casos aïllats, com sol passar en aquest àmbit, no s’ha constatat cap ni un dels desastres anunciats. Al contrari, el treball dels científics ha permès resoldre la crisi i tornar a una vida normal. Aquest és l’únic balanç objectiu que es pot fer. D’aquí davallen unes constatacions que tampoc podem ometre. La primera seria determinar qui ha d’assumir la responsabilitat que ha induït algunes persones a no vacunar-se, amb el risc que això suposava, i en alguns casos, amb un resultat dramàtic. Una altra és comprovar com gran part dels antivacunes són partidaris d’un Donald Trump que està retallant els pressupostos d’investigació científica i que va nomenar com a ministre de Sanitat un antivacunes discutit. Finalment, l’última és comprovar com aquells que a casa nostra s’havien inscrit en aquest moviment, continuen fent propostes polítiques surrealistes, com ara discutir l’escolarització dels menors sense autorització de residència, les quals són contràries a les nostres tradicions més arrelades, entre les quals destaca la protecció dels infants.