El meu vuitè Papa

L’elecció del nou Sant Pare m’ha causat molt bones vibracions. És el vuitè Papa que he conegut. Dubto molt que n’arribi a veure cap més. En les primeres declaracions com a pontífex, digué que la tria del nom de Lleó té a veure amb el record d’en Lleó XIII, autor de l’encíclica Rerum novarum: una crida a millorar la qüestió social durant la primera revolució industrial. Probablement, el seu primer viatge fora del Vaticà palesarà un segell en favor de la pau al món. Tot plegat, en un entorn actual amb reptes enfocats a una nova revolució industrial i uns trets  novells relacionats amb l’esclat de la intel·ligència artificial. Som davant d’un Papa empeltat en el concepte del famós aggiornamento. Un senyal d’adaptació plena als temps moderns, parit fa 60 anys, en la cloenda del Concili Vaticà II. En tot cas, passo a citar trets associats al llegat d’altres papes amb el seu mateix nom. Lleó I va convèncer Àtila perquè no destruís Roma. Lleó III coronà Carlemany emperador, el dia de Nadal de l’any 800: data de naixement del Sacre Imperi Romanogermànic. Lleó IV fortificà la capital romana per evitar nous atacs sarraïns (d’on nasqué el terme muralles lleonianes). Lleó VII va afavorir el moviment de Cluny, per combatre la corrupció al si de l’Església. Durant el mandat de Lleó IX, esclatà el Cisma d’Orient (separació de les esglésies catòlica i ortodoxa). En aquest sentit, celebrem –cada any, del 18 al 25 de gener, des del 1908– la Setmana per la unitat dels cristians. Fou el pare Paul Wattson qui va fer-ne la proposta: data amb gran simbolisme, perquè s’escau entre les festes de la Càtedra de Sant Pere i la Conversió de Sant Pau. Lleó X, membre de la família Mèdici, patrocinà la Capella Sixtina. També va excomunicar Martí Luter, per iniciar la Reforma protestant. No estranya, per tant, que hagi caigut rebé arreu. Abans de cloure l’article, d’acord amb la laïcitat del món actual, vull expressar el ferm desig d’un pontificat llarg, ferm i amb fondària potent. Tot i semblar una quimera, tant de bo que s’apaivaguin les bretxes existents entre el Primer Món i els altres estrats. Dissortadament, no moren al Tercer. Somiar és de franc. “Why not?” Que el de l’àtic –àlies que faig servir per no ofendre els agnòstics–  li atorgui salut, seny, visió de la jugada, empenta i rauxa per afrontar tots aquells avenços i millores que la humanitat necessita!