Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

La tarda de dijous passat, amb la ràdio oberta de fons, llegia sobre el flamant i feble canceller alemany, ja refet d’una derrota històrica –ni Alemanya és previsible–, en el seu primer viatge a París, per veure si el nou tàndem Merzcon rellançava la UE més enllà de l’espai econòmic per ser un actor geopolític en aquest Weimar global. Vaig parar de cop. Una gavina i la fumata blanca. Perfecte! Una elecció ràpida. Per la celeritat pot ser Pietro Parolin, vaig pensar. Quatre votacions. Fent temps em tornà la teologia de jove i el sentit específic de la successió en el ministeri apostòlic. Roma ja té nou bisbe i l’Església, un nou Papa. Els Apòstols van tenir cura, a l’origen, d’instruir successors per acabar i consolidar l’obra per ells començada.

El cardenal Dominique Mamberti –bon coneixedor també d’Andorra– va anunciar el famós “Habemus Papam!.. Robertum Franciscum Prevost qui sibi nomen imposuit Leonem XIV”. Sorpresa. Inesperat! Prevost, no el coneixia. Em vingueren a la memòria els articles d’Enric Juliana i altres corresponsals de La Vanguardia que, fa quinze dies, el posaren a les travesses assenyalant, però, que el seu nom es mantenia fora del radar. A més, Enric Juliana ja ens havia avançat sobre Pietro Parolin que, tret d’alguna excepció, poques vegades el secretari d’Estat succeïa el Papa.

El cardenal Prevost s’havia posat el nom de Lleó XIV. Bé! Em va agradar la referència en l’elecció del nom: Lleó XIII (1878-1903), és a dir, el Papa de la Rerum Novarum (1892), amb el subtítol de Drets i deures del capital i dels treballadors, la seva encíclica més coneguda, el primer document del magisteri de l’Església dedicat a estudiar seriosament el problema social ocasionat per la industrialització del segle XIX refermant el reconeixement de la dignitat de tot ésser humà i la defensa del bé comú. Per altra part, un Papa d’idees clares, prudent i de sentit comú, amb un permanent interès per aconseguir un diàleg fluid amb les diferents forces polítiques i socials. I un Papa contemporani i suport del bisbe i Copríncep Salvador Casañas (1880-1901) en moments molt delicats per a Andorra.

Habemus, però no tenemus, he llegit aquest cap de setmana. Magnífic! Com ha de ser.

tracking