Planificar el futur

L’informe Perspectives de la població mundial 2024, de l’ONU, destaca que les actuals taxes mundials de fertilitat, amb 2,2 naixements vius per dona, van a la baixa. Ara tenen de mitjana un fill menys que l’any 1990 i es calcula que, en tres dècades, la taxa mundial de fertilitat es reduirà encara més. Malgrat això, la reducció de la mortalitat i l’augment de l’esperança de vida han fet que la població mundial hagi augmentat un 60% les tres darreres dècades i es preveu que, nés d’hora que tard, els majors de seixanta-cinc anys superaran amb escreix els menors de divuit, amb el consegüent augment de les despeses en pensions i serveis de salut. És un fet que el creixement de la població mundial té aspectes negatius sobre el planeta i les conseqüències de ser més habitants són ben conegudes per tothom: canvi climàtic, disminució de la seguretat alimentària, pèrdua de la biodiversitat, sobreexplotació de recursos, inestabilitat política i conflictes bèl·lics.

Davant d’aquestes expectatives, els països han d’aprofitar la tecnologia i els avantatges que ofereix la IA per millorar la productivitat, a la vegada que alguns, amb taxes de fertilitat baixes, es veuran obligats a dependre de la immigració, com fan actualment. És evident que les migracions internacionals tindran capacitat per mitigar el decreixement de la població, provocat per la baixa fertilitat i l’envelliment demogràfic. Segons un informe de l’OCDE, els elevats costos de l’habitatge que dificulten la formació de nous vincles familiars entre la població més jove, les pressions socials i les actituds canviants envers la maternitat són factors clau que han influït negativament en la decisió de tenir fills. El nivell de renovació necessari per mantenir la població de manera autònoma és de 2,1 fills.

Andorra, amb una de les taxes de fecunditat més baixes d’Europa (0,8 fills per dona), està obligada a intentar revertir la situació, planificant a mitjà i llarg termini polítiques demogràfiques que fomentin la natalitat i la conciliació familiar. Aquesta estratègia s’hauria de complementar amb una política d’immigració que col·labori en la integració social dels immigrants, a més d’incorporar-los al mercat de treball amb sous dignes que afavoreixin la seva permanència al país.