Leo PP. XIV
Habemus Papam! Aquesta frase, tan esperada dins i fora de la comunitat catòlica, va ressonar el dijous 8 de maig a la plaça de Sant Pere i, de retruc, a tot el planeta. El cardenal Robert Francis Prevost ocupa, d’ençà, la càtedra de Sant Pere, sota el nom Leo Pastor Pastorum XIV, o Lleó XIV, per fer-ho més nostrat.
L’elecció del nom correspon al nou pontífex. Fou Joan II (533-535), nascut amb el nom de Mercuri, qui canvià per primera vegada el seu “nom pagà” per un nom adequat a les funcions pontificals. D’ençà, és un costum en el si de l’Església catòlica que els nous papes adquireixin un nom “pontifical”, i aquesta tasca és una de les primeres que es realitzen en el moment d’ésser nomenat i, per tant, no acostuma a recaure en la casualitat o en la mera elecció personal.
Els papes tendeixen a elegir noms que els inspirin i acabin marcant una primera declaració d’intencions de com encararan els pontificats. No va ser casualitat que el Papa Francesc elegís precisament aquest nom, en honor a Francesc d’Assís, fundador de l’orde Franciscà i entregat als més desfavorits en aplicació d’una extrema humilitat. Principis represos per l’anterior pontífex.
El darrer Lleó, 13è amb aquest nom, fou un Papa modern per al seu temps. Anomenat “el Papa dels obrers”, el seu pontificat va ocupar el darrer quart del segle XIX i les seves reformes en pro de la justícia social, en gran part per evitar el trencament entre la classe obrera i el catolicisme, van constituir les bases de la democràcia cristiana. Fou també Lleó XIII (1878-1903) el papa que va reforçar els lligams entre la Santa Seu i l’Església catòlica nord-americana, quan aquesta era minoritària als EUA.
Lleó XIV, considerat centrista moderat pels experts vaticanòlegs, ha deixat entreveure en el seu primer discurs una certa continuïtat del llegat aperturista del seu antecessor. Com a centrista, però, haurà de reequilibrar la balança també cap a una part de l’Església, més conservadora, que va allunyar una part de la comunitat catòlica de les reformes del Papa Francesc. El retorn de la musseta, l’estola i la creu pectoral en or en la primera aparició de Lleó XIV són símbols d’aquest equilibri que el nou pontífex cercarà restablir.