A les infermeres anònimes

Agost del 1982. Autopista a Catalunya tornant del Vendrell. Tot just acabat primer de medicina que tornava d’estiu amb la família d’uns dies de platja. Sobtadament, davant nostre, un greu accident múltiple amb ferits escampats per l’autopista. Tothom s’atura, la meva primera reacció va ser sortir del cotxe dels pares i córrer cap als ferits sense saber què estava fent ni què s’havia de fer. “Soc estudiant de medicina!”, vaig dir jo espantat enmig d’altres persones que havien anat a ajudar, pobre de mi!.. Però sense dir res, va aparèixer una noia amb un complet maletí d’urgències que es va posar a socórrer sabent el que feia, i a qui tots vàrem cedir ràpidament el pas. “Soc infermera d’emergències mèdiques!”, ens va dir. Aquell dia vaig ser conscient que la infermeria, per a mi desconeguda, tindria un paper cabdal i central en la cura de les persones, i així ha estat fins avui amb totes les infermeres i infermers (en endavant infermeres) amb qui he tingut el plaer de treballar. Hem tingut a casa importants referents que han sabut obrir-nos camí per a noves generacions. Rosa M. Mandicó, primera infermera amb titulació d’Andorra, que va dirigir l’escola d’infermeria des de l’any 1988 i que ens va deixar una important empremta per a noves generacions, o Aurora Casadevall, amb l’edició escrita de 43 anys de la sanitat andorrana, des de les antigues clíniques d’Andorra fins al nou hospital, des de la primera llei de sanitat fins a dia d’avui. Des de llavors fins als nostres dies, incomptables infermeres anònimes s’han anat creuant a la nostra vida per vetllar per la salut de tots nosaltres. Infermeres d’urgències i d’emergències davant de situacions sobtades i greus, infermeres de planta hospitalària, llevadores des d’abans del naixement, infermeres pediàtriques, infermeres per a la prevenció de la malaltia i la promoció de la salut, infermeres expertes en gestió, infermeres que han vetllat els nostres padrins fins als darrers dies, infermeres que, us ho puc ben dir, s’han deixat la pell davant d’una pandèmia tant a l’hospital com als centres de salut i les consultes, en domicilis i residències, i en centres de vacunació, i moltes més, a qui adreço el meu profund d’agraïment en nom de tots. Totes elles, infermeres anònimes que ens han ajudat a créixer en salut. El 12 de maig celebrem el seu Dia internacional, i per a tots nosaltres amb elles, el nostre Dia internacional.