Creat:

Actualitzat:

Se li va atorgar un reconeixement internacional en el moment de publicar el penúltim llibre, traduït a diverses llengües, després de l’edició original en francès. En aquesta obra, El mago del Kremlin, Giuliano da Empoli explicava i detallava el funcionament de l’Imperi Rus d’avui i del seu cap, mitjançant les confessions d’un dels més rellevants assessors en comunicació. Es tractava evidentment d’una novel·la, o sigui una ficció, però fortament inspirada en fets reals i que mostrava llum sobre la psicologia del personatge que va decidir, de manera sobtada i abrupta, envair Ucraïna. Ara, aquest professor de ciències polítiques acaba de donar a conèixer un nou opuscle, encara no traduït, del qual s’ha de recomanar la lectura a tots els inquiets pel futur, que siguin personatges públics o ciutadans del carrer. A L’heure des prédateurs, assaig polític, aquest escriptor posa en relleu, d’una banda, la responsabilitat dels progressistes en l’emergència de dirigents autoritaris, coadjuvats pels empresaris de la tech, que no tenen cap límit en les seves ambicions de dominació. Per a aquests i aquells, el concepte de democràcia constitueix, avui dia, una nosa, que volen reduir a un no-res i, per aconseguir aquest objectiu, despleguen sense cap escrúpol un comportament del tot imprevisible i, a primera anàlisi, irracional, servint únicament els seus interessos particulars i el compte de resultats de les seves empreses. Per a aquesta finalitat, es troben ajudats inconscientment pels progressistes que, amb el seu discurs sectorial, que va molt més enllà del concepte original de defensa dels drets humans, provoquen una reacció inversa dels electors, tal com demostren les últimes eleccions americanes. Així, gràcies a aquests potentats numèrics, s’insereixen en el discurs públic algunes idees que, encara fa poc, eren del tot rebutjades per qualsevol ciutadà raonable. Ara bé, la multiplicació a l’infinit, a les xarxes socials, de temàtiques poc rellevants, però que adquireixen una importància innegable mitjançant la manipulació dels algoritmes, és el símptoma més agut d’aquest fenomen, al qual s’oposa De Empoli partint d’uns precedents històrics força il·lustratius.

tracking